tag:blogger.com,1999:blog-8951296830088785462024-03-21T09:03:45.711-07:00La màquina de fer llibresblog intermitent sobre traduccions de literatura al catalàFerran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.comBlogger49125tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-37804067017228498752013-03-03T13:36:00.002-08:002013-04-21T14:35:07.900-07:00Canvi d'adreça<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
A partir d'avui mateix podeu trobar aquest blog a <a href="http://lamaquinadeferllibres.wordpress.com/">lamaquinadeferllibres.wordpress.com</a>. Els continguts antics també hi estan disponibles. Disculpeu les molèsties. </div>
Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-73523663023412131082012-02-28T13:18:00.000-08:002013-04-21T14:35:13.276-07:00Presentació niniana<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5quRPpSBgkHOhhXPTiaYQnWznXn36lOY4_5HSkP1yHY2zvfCAB9XxGKX-mZzZ8JcxIraKW2CihonoliHFFdrAPP-ACKZ7lmdGjHmopvKdwtvWEf8IGav_ZuGSW-1Cq8rJDSwTFPdNR3E/s1600/NinaPr%C3%B2leg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5quRPpSBgkHOhhXPTiaYQnWznXn36lOY4_5HSkP1yHY2zvfCAB9XxGKX-mZzZ8JcxIraKW2CihonoliHFFdrAPP-ACKZ7lmdGjHmopvKdwtvWEf8IGav_ZuGSW-1Cq8rJDSwTFPdNR3E/s320/NinaPr%C3%B2leg.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Ninians petits i grans: fa cosa d'un any, quan va aparèixer <i><a href="http://lamaquinadeferllibres.blogspot.com/2011/04/una-espia-la-casa-de-lamor-danais-nin.html">Una espia a la casa de l'amor</a></i>, la petita i valerosa editorial <a href="http://www.labreuedicions.com/">LaBreu</a> ja va avançar que la seva aposta per l'autora no acabava allà. Fidels a la seva paraula, ja fa dies que corre per les taules de novetats <i><a href="http://www.labreuedicions.com/dins-duna-campana-de-vidre-danais-nin/">Dins d'una campana de vidre</a></i>, un recull de relats de la que a la vegada s'assembla i no s'assembla a l'<i>Espia</i>. Però ara no és el moment d'esplaiar-m'hi: si el llibre us encurioseix, potser ens en voldreu sentir a parlar aquest dijous 1 de març, a la llibreria Pròleg, a les set de la tarda. Serem quatre a xerrar i procurarem que sigui entretingut. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us hi esperem!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-57178231854362431552012-02-08T01:59:00.000-08:002013-04-21T14:35:13.259-07:00On el dia dorm amb els ulls oberts, de Toni Pou<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmLVrj8kj_eASPSsJf5Z85S_SECbMvTX556vr2GW8W8_TrYc2-Fa2rAbdp0W2J-mXGh3vZpXzBpLl-aVRt01-rffJvtAuzFlcuiU9kmIbnaDg0zJn63zkGyWQIQ0FXEPxa5_D7JNfXt28/s1600/Oneldiadorm-350.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmLVrj8kj_eASPSsJf5Z85S_SECbMvTX556vr2GW8W8_TrYc2-Fa2rAbdp0W2J-mXGh3vZpXzBpLl-aVRt01-rffJvtAuzFlcuiU9kmIbnaDg0zJn63zkGyWQIQ0FXEPxa5_D7JNfXt28/s320/Oneldiadorm-350.jpg" width="209" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
(El text que segueix és l'esquema sobre el qual vaig improvisar el
dia de la presentació d'<i>On el dia dorm amb els ulls oberts</i> a
la llibreria Proa Espais)</div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Elogi
del curiós, o «On tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen<span style="font-family: 'Times New Roman', serif;">»</span>
</b>
</div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El primer tret de caràcter que se'm va fer evident quan vaig
conèixer en <a href="http://www.tonipou.com/">Toni Pou</a> va ser que es tractava d'un
exquisit, d'un sibarita; un home amb múltiples interessos i
habilitats, tan destre a l'hora de tocar la guitarra com a la de preparar un bon pollastre amb escamarlans o definir un
punt amb un temible ―diuen― revés liftat. Però en Toni i jo ens
vam conèixer en un entorn laboral en què de tant en tant calia
omplir alguna hora morta, i deu ser per això que el que em més em va cridar l'atenció va
ser la seva conversa, fluïda, capaç de passar àgilment de qualsevol dels seus viatges a un llibre de Gombrowicz o Nabòkov
(dèries compartides) o la selecció lituana de bàsquet dels Jocs Olímpics del 92. Com a bon exquisit, en Toni mirava d'identificar els plaers de la
vida, i en gaudia amb una atenció inusual als matisos. Aquesta
disposició d'esperit, per dir-ne d'alguna manera, és inseparable
d'una certa sensibilitat i d'un gran amor pels detalls (el sibarita no és limita a apreciar els plaers senzills, hi troba modulacions, petites diferències, subtilitats),
però sovint també va unida a una certa distància respecte de les coses, a una actitud
contemplativa, un gaudir des de fora, sense embrutar-se les mans.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
És per això que quan el Toni va tornar de la seva estada a
l'Amundsen de seguida li vaig preguntar què pensava fer amb el
material que havia anat acumulant. Com molts de vosaltres, jo vaig
ser un seguidor atent de <i><a href="http://tonipoualartic.blogspot.com/">On el dia dorm amb els ulls oberts</a></i> en
la seva versió blogaire, i de seguida vaig tenir clar que la cosa no podia quedar allà. I no perquè consideri que els blogs no són
una forma literària prou vàlida, ben al contrari. Però sé que els
blogs, i més un blog com aquell, tan marcat per la durada i les
condicions de l'estada, tenen seguiment mentre estan actius, i
després es perden en la indiferència oceànica d'internet. El format
llibre <i>obliga</i> una mica més, és més exigent, comporta un
compromís més fort amb el que escrius. Tenia una certa por que l'exquisit ja hagués gaudit prou de les
immensitats blanques i no sentís la necessitat d'estendre's més.
Vaig quedar molt content quan en el decurs d'una trobada cervesera
vaig constatar que els meus temors eren infundats i que aquells textos estaven destinats a ser un llibre. S'havia arremangat i pensava embrutar-se les mans. Vaig mirar d'esperonar-lo a posar-s'hi de seguida.
<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Perquè el que m'havia agradat del blog, i em segueix agradant del
llibre, és la manera com mostra el mecanisme de la curiositat. La
curiositat, cada vegada ho tinc més clar, és un do, un antídot contra l'avorriment, gairebé diria que és un
ingredient indispensable de la felicitat. (La relació entre
curiositat i humor em fascina, i potser hauria estat una bona manera
de començar aquesta presentació, però ara ja és massa tard). Em ve ara al cap el conegut vers de Verdaguer: <span style="line-height: 150%; text-align: left;">«On tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%; text-align: left;">» i, tot i que Verdaguer no anava per aquí, em sembla una bona definició del que creu íntimament tot curiós. </span><span style="line-height: 150%; text-align: left;">En aquest
llibre, Toni Pou mostra una suma de curiositats, la seva i la dels científics que treballen al trencaglaç, capaços de interrogar-se</span><span style="line-height: 150%; text-align: left;"> per bacteris, fitoplàncton o la
bomba de carboni allà on altres només hi veurien muntanyes de gel. En un dels primers capítols, l'autor es passeja
per una ciutat lletja «com un polígon industrial</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%; text-align: left;">»</span><span style="line-height: 150%; text-align: left;">,
i observa que els edificis estan construïts sobre unes barres metàl·liques. Preguntant, descobreix que les barres són
necessàries perquè el terreny més superficial, sotmès a una
eterna successió de gelades i desgels, no és prou estable per
fer-hi fonaments, i que les barres serveixen per «clavar</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%; text-align: left;">»</span><span style="line-height: 150%; text-align: left;">
les cases més endins, al permafrost, la capa estable que no arriba mai a desgelar-se. El
que era un poble lleig es converteix en una il·lustració de
l'enginy humà en circumstàncies adverses. Una informació, una
emoció, que s'hauria perdut si el passejant no hagués fet la
pregunta indicada.</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
El
llibre, però, no es limita a descriure la vida en un
trencaglaç i <span style="line-height: 150%; text-align: left;">les activitats científiques que s´hi
duen a terme. També aprofita l'avinentesa per fer un relat de la conquesta del
pol, de les expedicions temeràries i sovint suïcides que es van dur
a terme durant el segle XIX amb un objectiu aparentment tan poc
pràctic (tot i que, com bé explica, aquestes aventures no només
buscaven la glòria, sinó que, com gairebé tot, tenien motius
econòmics i nacionalistes) com ser el primer a trepitjar un un punt que no té res d'especial, tret del fet que en ell s'encreuen
tots els meridians. I aquest relat fa aparèixer en tota la seva
força una altre aspecte de l'autor (i dels seus personatges), la
pulsió romàntica. Què hi ha de més romàntic que enfrontar-se a
perills sense nom només per ser el primer a arribar a un lloc
desoladíssim? En diferents moments, l'autor es refereix amb ironia al seu
</span><span style="line-height: 150%; text-align: left;">simulacre</span><span style="line-height: 150%; text-align: left;"> d'aventura, del que suposa ser
en una terra inhòspita en condicions segures, i busca un tast de la vida àrtica autèntica mirant de parlar amb en Trevor, un excaçador prou enamorat del fred per creure que l'illa de Banks és un paradís.</span><br />
<span style="line-height: 150%; text-align: left;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
No descriuré cap de les romàntiques aventures dels conqueridors
del gel; són al llibre, i fareu bé de llegir-les. No crec que es
pugui defensar de cap manera que <i>On el dia dorm amb els ulls oberts</i> contingui un retrat
personal de l'autor ―a banda del comprensible rebuig que li inspira la idea de ballar
salsa―, i estic convençut que en Toni s'estimaria més un parell
d'hiverns àrtics sense reserves de vitamina C que no pas haver de
parlar massa de si mateix, però em sembla evident que els dos trets de caràcter que he esmentat més amunt (la pulsió romàntica i el distanciament
sibarita) hi són ben perceptibles. Són, <span style="line-height: 150%; text-align: left;">també, </span><span style="line-height: 150%; text-align: left;">dos dels motors de la
ciència: ningú no hi va a parar si no el mou la passió per les
grans preguntes, però la realitat de la recerca científica és una
altra, molt més sistemàtica i tediosa, i l'única manera de persistir-hi és gràcies a una curiositat tenaç, sempre a l'encalç de l'esgarrifança que proporciona el petit descobriment, la nova possibilitat, la dubtosa teoria
aparentment confirmada, que no farà sinó generar noves preguntes que posaran més llenya al foc de la curiositat.</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
Un últim comentari sobre la recepció del llibre ―encara en
marxa, i per tant susceptible de canviar―. Els comentaris que he vist
fins ara s'han centrat de forma gairebé exclusiva en la vessant heroica del llibre (la conquesta de l'Àrtic, interessant
i molt ben explicada, però que es pot trobar en altres llocs) o, dit
d'una altra manera, en el que té de més espectacular. I justament aquest llibre conté una
advertència, una crítica prou incisiva contra aquesta manera de fer. Al Pol Nord
s'hi duen a terme recerques importants i en bona part comprensibles (això últim és important) sobre coses que ens afecten. No parlar-ne per una absència
d'espectacularitat, perquè costa de resumir en un titular, és una
manera molt trista de perpetuar el divorci entre ciència i societat,
i entre ciència i cultura, que aquest llibre mira de pal·liar.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="CENTER" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
*</div>
<div align="CENTER" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<i>Afegitó en el moment de penjar el post</i>: Aquest llibre, que he vist
créixer de prop, m'ha servit per confirmar que Morrissey s'equivoca
quan canta allò de <i><a href="http://www.youtube.com/watch?v=0XpjjSKVJkk">We hate it when our friends become successful</a></i>. I el lector maximalista potser pensarà: Triomfen? Tant s'ha venut, el llibre? O ho diu perquè li
van donar un premi? No, no em refereixo a res d'això<span style="line-height: 150%; text-align: left;">. Però proposar-se una cosa i
acabar-la, embrutar-se mans i peus i xipollejar alegrement al fangar de la vida
ja és una mica triomfar.</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-67970712419945755382012-02-01T10:31:00.000-08:002013-04-21T14:35:13.272-07:00L'estiu sense homes, de Siri Hustvedt<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbF8KqbXf3s5AkIwKpNMonnlQ0gRsjmMBQjZ3W9DW0mgJLW0ZOJjJ6Gvsz5-WmM1jZ5aUy0wIHX9KPZkLt4LvYdH8YhZb1irtS5Wy9EQuIaIpxpxNtly27Tizova-pBwo7zZVyGh8THDE/s1600/l%2527estiu+001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbF8KqbXf3s5AkIwKpNMonnlQ0gRsjmMBQjZ3W9DW0mgJLW0ZOJjJ6Gvsz5-WmM1jZ5aUy0wIHX9KPZkLt4LvYdH8YhZb1irtS5Wy9EQuIaIpxpxNtly27Tizova-pBwo7zZVyGh8THDE/s320/l%2527estiu+001.jpg" width="213" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">L'ofici de traductor no és precisament font de grans privilegis,
però de tant en tant, quan la conjunció astral és favorable, tens
l'oportunitat de saludar algun autor que has traduït i admirat. És,
almenys en el meu cas, un moment estrany: la traducció, pel que té
de detallista, sovint t'acaba fent tenir la sensació que vius al cap
d'una altra persona, que llegeixes el text tan a fons que trobes
petits detalls reveladors. És, no cal dir-ho, una trobada molt
asimètrica: un dels interlocutors coneix profundament l'obra de
l'altre i té la sensació (enganyosa, suposo) de saber alguna cosa
de la persona que hi ha darrere, mentre que, en el pitjor dels casos,
l'altre amb prou feines sap que l'idioma al qual l'han traduït
existeix. La situació obre un ventall de possibilitats que depenen
molt de les condicions en què es produeixi el cara a cara: si és
una conversa d'un parell de minuts enmig de moltes altres persones la
cosa no passa d'una cordialitat sincera però una mica protocol·lària
(dic sincera perquè els autors que he conegut són agudament
conscients del fet que no saben català i es mostren invariablement
agraïts amb qui els ha fet parlar en aquesta llengua), mentre que si
tens oportunitat de xerrar-hi més estona i sense tanta companyia
l'intercanvi pot arribar a ser força interessant.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">
En el cas que ara m'ocupa, la trobada amb Siri Hustvedt va ser en el
format més advers de tots: tres minuts mal comptats després de la roda de
premsa de presentació de <a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/l-estiu-sense-homes_16858.html">L'estiu
sense homes</a>. Abans hi havia hagut un intercanvi de correus prou
interessant que m'havia confirmat que Hustvedt pertany a aquella admirable tradició
d'autors diguem-ne «professionals»
que entén que el diàleg amb els traductors, l'aclariment de petits
dubtes o matisos (amb un nivell de detall gairebé aclaparador,
afegiria), forma part de la seva feina, i jo que l'hi agraeixo.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"> El cas és que, una mica per
casualitat, vaig assistir a la roda de premsa de presentació de
<i>L'estiu sense homes</i>,
que em va interessar molt més del que em pensava. Siri Hustvedt és
vehement i parla en tirades llargues, fins al punt d'oblidar-se que
de tant en tant s'havia d'aturar per deixar parlar a la intèrpret.
Va començar explicant la gestació de la novel·la, molt més breu
que les dues anteriors: diu que el llibre va començar quan se li va
fer present la veu de la protagonista, la Mia, i que després només
la va haver d'anar seguint. Una veu enfadada, sarcàstica i
profundament diferent de la seva que la va fer riure molt des de la
primera frase. Em va sorprendre sense sorprendre'm: estic d'acord que
en aquest cas la veu narradora és l'ànima de la novel·la, i havia
detectat l'humor, és clar, especialment cap al final del llibre,
però mentre traduïa el que vaig percebre amb més claredat va ser
la crispació que també traspua. La protagonista, la Mia, és una
dona de 55 anys que embogeix quan el seu marit li demana una pausa
(«La Pausa era francesa [...] i tenia una pitrera considerable»).
L'han d'ingressar en un hospital, i un cop en surt se'n va de Nova
York i torna al poble de Minnesota on va néixer a passar-hi l'estiu.
I des d'allà escriu, escriu per entendre's i per desfogar-se. Surt
tot: la frustració de veure's empantanegada en una història tan
banal, tan tòpica, la sensació de no haver estat mai reconeguda,
d'haver viscut esborrada pel seu marit, un eminent neuròleg a qui,
entre moltes altres coses, ha ajudat a fornir-se d'una base
filosòfica sòlida. És una veu que s'esbrava, una veu dolguda,
irritada, de modulacions molt diverses i que sovint fa exhibició de
la seva àmplia cultura, ja sigui en registres paròdics o per
sermonejar el lector sobre el biaix masclista de la ciència o del
cànon literari. A partir d'un cert moment, en els esclats de ràbia
també s'hi percep una certa voluptuositat, un gust per la retòrica,
i d'aquí sorgeix l'humor, que va impregnant el llibre i que el fa
més lleuger en la seva part final. Però el llibre és complex, i ja
dic que jo en el moment de traduir-lo no en vaig percebre la dimensió còmica amb la mateixa
intensitat que l'autora o que part de la crítica (la <a href="http://www.ara.cat/llegim/llegeixo-ficcio-pero-meva-dona_0_592140786.html">Marina
Espasa</a>, per exemple). Sovint he constatat que la lentitud que
comporta una traducció altera una mica la percepció lectora, atenua
uns trets i n'exacerba uns altres, i deu ser per això que l'humor no em va aparèixer amb més nitidesa fins a les relectures posteriors a la primera versió... Però mentre jo pensava tot això
Hustvedt continuava parlant, primer per definir el llibre com una
«comèdia feminista» i després, afegint-hi un matís força
important, per dir que el llibre era una reflexió sobre la comèdia.
Hustvedt va ressaltar que les tragèdies i les comèdies de
Shakespeare es diferencien gairebé únicament pel final: <i>Romeu
i Julieta</i> acaba amb
l'escenari ple de cadàvers; <i>El
somni d'una nit d'estiu</i>,
amb un grapat de casaments. La comèdia, va continuar, depèn d'on
decideixis tallar la narració, del moment en què abaixis el teló;
tot final feliç és provisional. També es va referir a les
comèdies clàssiques de Hollywood com a una influència fonamental
del llibre. La premsa es va quedar amb la referència al <i>Little
Women</i> de Cukor perquè
no hi surten homes, però el llibre pren com a model tot un seguit de
pel·lícules que es coneixen com a «<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Comedy_of_remarriage">comèdies
de recasament</a>» (n'hi ha un bon grapat, i tenen un esquema
gairebé idèntic: <i>The
awful truth</i>, <i>Històries
de Filadèlfia</i>, <i>Lluna
nova</i>...).
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"> La roda de premsa es va escalfar
de cop i volta quan una periodista li va preguntar fins a quin punt
<i>L'estiu sense homes</i>
era un llibre autobiogràfic. Hustvedt va saltar: «N'estic farta,
farta» (i aquí podem jugar a traduir: com diem en català <i>I'm
sick to death of it</i>?
N'estic fins al capdamunt? Fins al monyo? Fins als collons?). «Faci
el que faci, tothom creu que és autobiogràfic». I després va
apuntar una possible causa de gènere i es va preguntar si li feien
aquella pregunta únicament perquè era dona. La periodista es va
defensar dient que havia fet la mateixa pregunta al seu marit, i
Hustvedt va respondre amb un «me n'alegro» i un somriure.
Curiosament, però, havia estat l'editor castellà de Hustvedt qui en
la presentació de l'acte havia apuntat la possible relació entre la
novel·la i la vida de l'autora, presentant-la com un cas d'aquells
en què no se sap ben bé on comença la realitat i on acaba la
ficció. Hustvedt va donar arguments de moltes menes per al seu
rebuig, des dels més circumstancials (la protagonista és baixeta i
pèl-roja, i en canvi ella és rossa i altíssima, altres vegades havia escrit en veu d'home) fins a altres de
més profunds («jo no parlo així!»), i va fer un gran defensa de
la seva capacitat d'imaginació («tinc una imaginació formidable,
m'és molt fàcil imaginar-me vides alienes»). Repreguntada pels
periodistes, Hustvedt va admetre que hi havia algun personatge que sí
que tenia una base real, o més ben dit que sabia d'on l'havia tret.
Tot comptat i debatut, Hustvedt es va sumar a la versió que donen la
majoria d'autors quan se'ls pregunta per aquesta qüestió: els seus
llibres no són autobiogràfics, però estan construïts a partir del
món que coneixen, dels temes que els preocupen, dels llibres que han
llegit i, en definitiva, del que tenen al cap. (Obro un parèntesi:
fa uns quants anys, quan Richard Ford va venir a Barcelona a
presentar <i><a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/accio-de-gracies_9905.html">Acció
de gràcies</a> </i>va
dir tres coses molt senzilles que m'han quedat gravades i que potser
són pertinents en parlar de Siri Hustvedt: en primer lloc, que els
llibres sempre tracten sobre la vida; després, que a l'hora
d'escriure el que li interessava no era la vida tal com havia estat,
sinó la vida com hauria pogut ser; <i>the
road not taken</i>,
el camí que no havia agafat, les possibilitats albirades i no dutes
a terme; finalment, Ford va comparar les seves novel·les amb caixes
i va dir que en el moment de posar-se a escriure'n una mirava què
tenia el cap i intentava construir una caixa prou gran per encabir-ho
tot. Aquesta tercera idea és la que em remet amb més força a
Hustvedt, una autora amb una sèrie d'obsessions evidents, amiga de
la digressió, que fa caixes de diferents mides i colors per acabar
parlant sempre d'uns mateixos temes. Tanco el parèntesi).
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"> La
roda de premsa va continuar i, en concordança amb la
novel·la, Hustvedt va tocar un munt de temes més. Va parlar dels
poemes que hi ha al llibre («la Mia és una poeta menor, i jo em
veig amb cor d'escriure poemes menors»), de Jane Austen, de la desoladora crueltat
adolescent, del rabiós present en què viuen els vells i finalment
es va entretenir una mica a parlar sobre la diferència (bàsicament
entre els sexes, però també entre vells i joves, per exemple, o
entre els dos membres d'un matrimoni), que va definir com una altra
de les idees claus del llibre. <i>L'estiu
sense homes</i>
ironitza sobre els estudis científics (o pretesament científics)
que s'han dedicat a definir, acotar i explicar aquestes diferències,
i acaba proposant un canvi d'òptica: potser la qüestió no és fins
a quin punt som diferents, sinó la importància que atribuïm a
aquesta diferència.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"> I,
ja per acabar, què hi trobarà, el lector veterà de Hustvedt, en
aquest estiu sense homes? Un llibre alhora molt semblant i molt
diferent als que <a href="http://lamaquinadeferllibres.blogspot.com/2011/02/elegia-per-un-america-de-siri-hustvedt.html">ja li coneixíem</a>, semblant per al cap i diferent per
a l'orella, semblant en els temes i diferent en la intensitat.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"> De
moment deixem-ho aquí.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"> </span></div>
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-6156948386489975542011-12-14T07:21:00.000-08:002013-04-21T14:35:13.262-07:00Presentació àrtica<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
No només de traduccions s'alimenta un lector voraç, i de tant en tant ens alegra saber que hi ha bons llibres que s'han parit aquí a la voreta. És més, tan a la voreta que en coneixem l'autor i hem pogut seguir de prop el procés de gestació. És el cas d'<i><a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/on-el-dia-dorm-amb-els-ulls-oberts_14179.html">On el dia dorm amb els ulls oberts</a></i>, obra d'en <a href="http://www.tonipou.com/">Toni Pou</a>, home inquiet i exquisit i conversador de gran amenitat. Properament el trobareu comentat com es mereix en aquest mateix blog, però de moment deixeu-me anunciar només que demà el presentarem (sí, jo hi intervindré) a la llibreria Proa de Barcelona, a dos quarts de vuit de la tarda. Per aquells que no hagin sentit esmentar el llibre diré només que és una petita delícia, un relat fragmentari que pren com a excusa l'estada de l'autor a bord del trencaglaç Amundsen per entrellaçar històries sobre la conquesta del Pol Nord durant el segle XIX amb la descripció de les investigacions científiques que s'hi duen a terme avui dia, tot plegat amanit amb uns quants detalls de la vida en un entorn tan inusual. <br />
<br />
Si dubteu, llegiu els primers capítols del llibre <a href="http://www.editorialempuries.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/14179/Primer-cap-Oneldiadormambelsullsoberts-int.pdf">aquí</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us hi esperem!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitAxGR_lpq8dJY8lu_IDQq81L_m-0KYNfJ_gTKieXvyXDco4uPhJmiRmjr369YO2dRGDN-wum0KLGViMkQvWiafA8nFtNo0Y4Yb2OBqgXPx7SqPmTRoo5c8vM8AO3woiTp1dOXTIFu9U0/s1600/%25C3%25A0rtic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="157" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitAxGR_lpq8dJY8lu_IDQq81L_m-0KYNfJ_gTKieXvyXDco4uPhJmiRmjr369YO2dRGDN-wum0KLGViMkQvWiafA8nFtNo0Y4Yb2OBqgXPx7SqPmTRoo5c8vM8AO3woiTp1dOXTIFu9U0/s320/%25C3%25A0rtic.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-47287060666976869552011-11-09T05:56:00.000-08:002013-04-21T14:35:13.249-07:00La dona del tigre, de Téa Obreht<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ha7ZPnB4uo9AQOqPEKER-XD0RXM4jfVQROQS9Qmo8TWAhrH0twAfEuSl8v4oIv7GTUCNuSw7lDU9MkygCSvL0Eeumt7JfP7dadoZoLVqllyKDJUuUi7zoKWR4K6R-5P6bWHjmEwWHKc/s1600/La+dona+del+tigre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ha7ZPnB4uo9AQOqPEKER-XD0RXM4jfVQROQS9Qmo8TWAhrH0twAfEuSl8v4oIv7GTUCNuSw7lDU9MkygCSvL0Eeumt7JfP7dadoZoLVqllyKDJUuUi7zoKWR4K6R-5P6bWHjmEwWHKc/s320/La+dona+del+tigre.jpg" width="203" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">Ho vaig anar traduint primer amb
una lleu sospita, després amb sorpresa i finalment amb admiració:
però si aquesta escena sembla treta d'<i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/El_mestre_i_Margarida">El mestre i Margarida</a></i>!
Si recorda la inoblidable arrencada de l'obra mestra de Bulgàkov!
Vaig fer una mica de recerca i ho vaig confirmar: quan li pregunten
per les seves influències, la joveníssima <a href="http://www.teaobreht.com/">Téa
Obreht</a> (primera autora més jove que jo que tradueixo, molt més
jove, de fet, cosa que suposo que d'aquí a poc ja no
m'impressionarà) s'afanya a esmentar Bulgàkov. I Garcia Márquez, i
Andrić, també, però jo en aquell moment només hi veia Bulgàkov,
la gosadia que cal per emmirallar-s'hi tan clarament als 25 anys i el
talent necessari per sortir-ne indemne. Perquè el fragment en
qüestió (que no descric per no aixafar la guitarra lectora) em
continua semblant, uns mesos més tard i després de múltiples
relectures i reescriptures, el moment més brillant d'una molt
notable primera novel·la.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">Téa Obreht, jove com és, ha
tingut temps de rodar món. Va néixer a Belgrad, hi
va viure fins que va esclatar el conflicte i després va marxar amb
els seus avis i la seva mare a Egipte, des d'on s'acabaria
traslladant als Estats Units, on viu actualment. Aquesta trajectòria
és ben palesa a <i><a href="http://www.angleeditorial.com/libro.asp?codart=N055">La
dona del tigre</a>,</i> escrita en
anglès però situada als Balcans, que n'acaben sent els
protagonistes últims. Uns Balcans reduïts a l'essència, despullats
de referencies concretes, amb un cert aire mític, que l'autora
recrea hàbilment en tota una panòplia d'històries que barregen
elements realistes i fantasiosos i que d'una manera o una altra
acaben convergint en els dos personatges principals, la narradora i
el seu avi, metges tots dos. La narració, concebuda en forma de
mosaic, ens porta del llogaret perdut a les muntanyes on es va criar
l'avi, dominat per pors i supersticions especialment intenses arran
de l'aparició del tigre del títol, fins al poble de l'«altra
banda» on la narradora i la seva amiga Zóra van a vacunar uns nens
a qui «els seus» soldats han deixat orfes, passant per la Ciutat
amenaçada i després bombardejada, on la gent reacciona de manera
sorprenentment festiva i on és inexplicablement difícil aconseguir
un bon crani per fer pràctiques mèdiques.</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">De forma inevitable, el conflicte
i la mort planen constantment sobre la novel·la, però Obreht té
l'encert de no descriure mai l'horror, de deixar-lo latent i situar
la narració sempre un moment abans o després, a la recerca de
detalls reveladors. <i>La dona del tigre</i> és una novel·la sobre
com es comporten els humans davant la imminència d'un conflicte, i
sobre com i en quina mesura se'n refan un cop ha passat. I qui diu
conflicte diu mort: el text contraposa constantment les diferents
maneres d'entendre i afrontar la mort, ja sigui amb la càrrega
poètica heretada dels costums ancestrals o amb la racionalitat
científica d'un metge, i també s'interroga sobre si és una sort o
una desgràcia, si val més saber que s'acosta o desaparèixer
sobtadament, sobre el valor, crucial o negligible, dels rituals
funeraris.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">Més enllà de tot això, <i>La
dona del tigre</i> és un cant a una terra ferida i profundament
contradictòria, però vital, colorista i absorbent. Un llibre amb
zones fosques, però essencialment lluminós, amarat de la felicitat
de narrar i d'una profunda estimació per allò que explica. Amb
alguna reiteració, potser, però amb moments fascinants. La
presentació en societat d'una autora que caldrà seguir de totes
totes.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div align="CENTER" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">*</span></div>
<div align="CENTER" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">El llibre, acabat d'arribar a les
llibreries, ja ha cridat l'atenció a com a mínim dos lectors de
luxe, Enric Sòria (<a href="http://www.ara.cat/ara_premium/cultura/memoria-somni_0_587941225.html">ajustadíssim,
com sempre</a>) i Jordi Puntí (<a href="http://hoteldilluns.blogspot.com/2011/11/un-tigre-la-llibreria.html">que
en parla més de passada</a>). Per a la petita història de la
traducció catalana, crec que puc afirmar sense dubtes que sóc el
primer a publicar dues traduccions consecutives amb la paraula <i>tigre</i>
al títol. <i>What are the odds?</i>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><b>Títol:</b> La dona del tigre</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><b>Autora:</b> Téa Obreht</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><b>Editorial:</b> Angle Editorial</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><b>Traductor:</b> Ferran Ràfols
Gesa</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><b>Data de publicació:</b>
Octubre de 2011</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-57039221865290954972011-10-31T05:39:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.257-07:00Això del català, d'Albert Pla Nualart (2)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">Si fa unes quantes setmanes <a href="http://lamaquinadeferllibres.blogspot.com/2011/07/aixo-del-catala-dalbert-pla-nualart-i.html">vaig
començar</a> parlant d'<a href="http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/aixo-del-catala_11752.html"><i>Això
del català</i></a> pel final, és a dir, pel recull d'articles que
tanca el llibre, és perquè em sembla la manera més sana i
profitosa de llegir-lo. Sana perquè evita un enfrontament o una
adhesió viscerals, apriorístics, basats en criteris ideològics i
no lingüístics. I profitosa perquè, pel que fa a la llengua, i
aquí em baso en la meva experiència, és la batalla diària amb un
reguitzell inacabable de casos concrets el que permet passar al
raonament més general i, un cop fet el pas, posar-lo constantment a
prova. Però això no treu que sigui la primera part del llibre, «Per
una normativa del segle XXI», la
que conté la tesi forta de Pla Nualart i la que ha aixecat més
polseguera en determinats ambients.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">
En aquesta primera part, l'autor mira d'exposar les raons que fan
necessària una revisió de la normativa. Parla de la paradoxa que
suposa el fet que les escoles ensenyin unes combinacions de pronoms
febles que els alumnes constaten que no fa servir ningú, ni al
carrer, ni als mitjans de comunicació, ni (últimament) als llibres.
De fet, ni tan sols les fa servir el professor de català en la seva
parla espontània. Parla de la sensació d'irrealitat que això
transmet, i de com aquesta sensació contribueix (tot i que no
justifica) a la desoladora deixadesa lingüística de la gran majoria
de catalans. Descriu els problemes amb què s'ha d'enfrontar
qualsevol que ensenyi llengua (catalana o qualsevol altra) tant a
primària com a secundària, i el fracàs que suposa el fet que un
munt de llicenciats que han fet tot l'ensenyament en català siguin
incapaços de redactar tres paràgrafs perfectament normatius.
Insisteix que hi ha aspectes concrets de la normativa que generen
errors sistemàtics, fins i tot en el cas d'articulistes o
periodistes, de gent que viu d'escriure. I arriba a la conclusió que
potser valdria la pena revisar-los.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">
Abans d'enumerar-los, però, Pla Nualart fa un llistat dels obstacles
que dificulten la reforma, i posa un esment especial en la descripció
de determinades actituds lingüístiques. I aquí, cal dir-ho, fa una
mica de sang. Fa sang en la seva antològica definició del que és
un mestretites («una versió molt nostrada del pedant»,
algú que «que viu en la consciència del pecat», que sent «una
gran satisfacció quan tot és molt complicat» i que pateix «aquella
inseguretat del pobre d'esperit que necessita un dogma, una autoritat
i un reglament perquè no se'l mengi de viu en viu la pròpia
sensació de petitesa»), en la seva crítica a la «lentitud
exasperant» amb què
treballa l'IEC i en la caracterització de la fe religiosa amb què
certa gent contempla la normativa fabriana, talment com si fos una
veritat revelada. Es nota que el tema li cou i que s'ha hagut
d'aguantar en un munt d'ocasions, com tot aquell que alguna vegada ha
començat una conversa mirant de resoldre una frase amb un gir no
normatiu que li sembla útil i adequat al context i l'ha acabada amb
la sensació de trobar-se davant d'un consell de guerra, acusat
d'alta traïció, de vendre's la llengua i la nació catalana per
quatre rals. Pla Nualart sap de què l'acusaran, i té l'encert de no
defensar-se'n explícitament en gaires ocasions. Quan ho fa, però,
mira de ser clar i eloqüent, i s'esforça (inútilment?) a dir
exposar els seus punts de vista de la manera menys tergiversable que
pot. Succintament: «Crec que s'ha de plantar cara a la interferència
fins a les últimes conseqüències, és a dir, que no n'hem de
deixar passar ni una. I crec que no fer-ho és entreguisme suïcida.
[...] Ara bé: no és interferència allò que ha penetrat tan endins
a la llengua que ja forma part de la seva estructura. No ho és allò
que, tenint un origen castellà, s'usa des de fa molts anys, ningú
ho sent com a castellà i expressa de manera més clara i funcional
que qualsevol altra forma el que volíem dir.
[...] Sobretot, cal acabar d'una vegada amb aquesta confusió absurda
que fa creure que alguns punts artificiosos de la normativa són més
catalans, més genuïns, que el que la gent diu. I que
qüestionant-los donem barra lliure a la màniga ampla.»
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">
També en paraules seves, Pla proposa la «crucial decisió
estratègica de canviar les
trinxeres de lloc», i més endavant, que «deixem de desgastar-nos
en batalles inútils». Que ens centrem en les batalles que podem
guanyar, que la discussió entre «l'hi dic» i «li ho dic» corre
el perill de quedar sepultada per l'esgarrifós i cada vegada més
present «s'ho dic». Recorda la reforma fabriana es va fer amb una
sèrie de premisses ideològics (intentar recrear la llengua tal com
hauria estat sense els llargs segles de decadència, establir una
llengua que no és reflex de cap dialecte concret sinó que
consisteix en un conjunt de formes triades de cadascun d'ells) i que
Fabra mateix la concebia com una proposta que caldria revisar un cop
s'hagués vist si el gruix de parlants l'havia feta seva. Per dir-ho
d'alguna manera, Fabra va fer un vestit (un trajo?) amb quatre
parracs, se'n va sortir tan bé que el vestit ha fet patxoca durant
tots aquests anys i encara en fa, tot i que ara, un cop l'hem dut a
tot arreu i hi hem fet contorsions de tota mena, se'ns fa difícil
ignorar que el vestit tiba una mica quan intentem fer determinats
moviments i que comença a ser hora de refer quatre costures per
poder-nos-hi sentir més còmodes.
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">Acabo l'apunt (encara en vindrà
un altre, menys perifràstic) sense fer esment de cap dels punts que
Pla considera que cal revisar. Ho faig perquè són al llibre,
evidentment, però sobretot perquè no em sembla tan important la
forma final que prengui la norma del canvi i caiguda de preposicions
com el debat públic sobre les actituds que acompanyen la norma. Un
debat que ajudi a aclarir una mica els conceptes, a separar els
debats, a parlar del que volem parlar, que és de llengua. Que es
plantegi quin valor donem al català natural i a la intuïció
lingüística, i que serveixi per aconseguir que un detall sintàctic
sigui això, un detall sintàctic, i no una mesura del compromís
nacional. Si aquest debat públic es produeix, potser veurem que en
molts casos les trinxeres ja fa anys que han canviat de lloc, que
entre els professionals de la llengua hi ha un consens més ampli del
que pot semblar, i que només cal que l'autoritat competent ho faci
oficial, miri d'aturar el foc amic i enviï més efectius al
front real. </span>
</div>
</div>
Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-47139288019594637872011-10-19T01:26:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.247-07:00No era això (o la Setmana del Llibre en Català)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcgRV1QnU7LFqlnDwMlBJ3QUfhwTp_ldh9tf0z3zAKWwbp43PVV1FNlUxWR6MdZT3SM2hdROBhGkVtaUgDqWKmrmzsEd2SnHre_Y2-7vIi8WjE2SPV5tKl1HjB0q5-VJLQtVL6aV9hJsU/s1600/Setmana+del+llibre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcgRV1QnU7LFqlnDwMlBJ3QUfhwTp_ldh9tf0z3zAKWwbp43PVV1FNlUxWR6MdZT3SM2hdROBhGkVtaUgDqWKmrmzsEd2SnHre_Y2-7vIi8WjE2SPV5tKl1HjB0q5-VJLQtVL6aV9hJsU/s320/Setmana+del+llibre.jpg" width="320" /></a></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Fa cosa d'un mes, sota un sol que estavellava les pedres i convertia
les pagines blanques en miralls encegadors, vaig repetir un ritual
que en la seva forma primigènia data de cap allà l'any 84 o 85,
quan hi vaig anar amb l'escola, i que potser una dècada més tard vaig
començar a seguir per voluntat pròpia: la visita anual (tristament
interrompuda l'any passat, ho he de dir) a la <a href="http://www.lasetmana.cat/">Setmana del Llibre en Català</a>. Si recordo aquella primera visita és gràcies a un adhesiu
que deia «A Sants, una setmana. A la llibreria tot l'any<span style="font-family: Times New Roman,serif;">»</span>
i que, resistent a qualsevol intent d'arrencar-lo, va perviure un parell de lustres al capçal del meu llit. Segons les estadístiques
oficials, vaig ser un dels 70.000 visitants de l'edició d'enguany.
Segurament vaig ser un dels més decebuts. </div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El que em vaig trobar era bonic i agradable: casetes de fusta enmig
d'un parc, un programa ben farcit d'activitats, força novetats
exposades i molts llibres infantils. Però, malgrat els esforços puntuals d'alguna parada (1984, Laertes...) no era el que buscava, no
era l'esperit de les velles Setmanes de les Drassanes, d'aquelles edicions que
se celebraven al febrer i que, segons repetien els diaris un any rere
l'altre, suposaven el tret de sortida de la campanya de Sant Jordi.
En aquella època, l'objectiu de la Setmana era exposar tot el
catàleg viu de l'edició en català. Això és dir molt, i no es
complia al peu de la lletra, però la mostra que hi trobaves era molt
representativa i sempre t'hi enduies alegries insospitades. I era
precisament aquesta idea de fons el que feia que la Setmana fos una
cita ineludible, perquè com he mirat d'explicar en aquest mateix
blog en diverses ocasions, el llibre en català té moltes
dificultats per aguantar a les llibreries més enllà dels primers
mesos. Les vendes són escasses, les edicions en butxaca triguen a
sortir, si és que ho fan, el ressò mediàtic s'obté sempre per
edició interposada i un grapat d'altres motius que ja he explicat i
que tornaré a explicar mil vegades, perquè són el pa nostre de
cada dia, fan que tot d'esforços valuosos es perdin de la manera més
trista. Costa Déu i ajuda constituir un fons digne de tal nom, és a
dir, una tria de llibres «d'actualitat permanent<span style="font-family: Times New Roman,serif;">»</span>
que haurien d'estar sempre a disposició del lector en una bona
llibreria. És la maledicció que ens impedeix posar mai una pedra
sobre l'altra i ens condemna a començar des de zero més o menys set
vegades per cada òrbita del cometa Halley.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La vella Setmana del Llibre no podia fer gran cosa per canviar
aquest estat de les coses, és evident, però empenyia en direcció
contrària. Tenia un sentit cultural fort i servia per recordar que
el món no s'acaba (o, més ben dit, no ha començat) amb l'últim
llibre que toca llegir per estar al dia. Potser les moquetes grises
de Drassanes no podien competir amb el sol espaterrant del Parc de la
Ciutadella, potser la concurrència hivernal no era tan abundant com ara que s'aprofiten les escorrialles de la manifestació de l'onze de
setembre, que se suposa falsament que és un públic captiu, però és
que no es tractava d'això.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Vagi per endavant que, per més que em dolgui, puc imaginar els
motius del canvi, i els puc entendre. Potser la Setmana tal com era
no era sostenible, potser els presumptes llibres de fons han passat
per la guillotina i ja no existeixen. Potser, en un context de crisi
duríssima, cal assegurar la màxima facturació amb la mínima
despesa possible. Tant és, ho entenc. El que em costa més de pair
és que, amb les honorables excepcions de rigor, tothom faci veure
que no se n'adona, que no veu que en aquesta bugada hi hem perdut tot
un joc de llençols. M'irrita la voluntat de mirar només les coses que
funcionen (que si <i>Pa negre</i>, que si la col·lecció Bernat
Metge de l'Ara, molt lloables totes dues) i desviar els ulls quan les
coses s'aprimen o es buiden per dins. Que se centri el debat en si la
Setmana ha de ser a la plaça Catalunya, a la Ciutadella o a
Drassanes. Que es justifiqui el volum de vendes en funció de si
l'emplaçament és més o menys cèntric. Exagerant una mica, sembla
que les casetes de fusta hagin de servir perquè un grapat de gent
s'hi passegi, i constati amb satisfacció que sí, que tenim una
industria editorial potent i que el català és una llengua de
cultura tan vàlida com qualsevol altra. Però és que això segon ja
ho sabíem i només un cofoisme estúpid pot rabejar-s'hi eternament.
Perquè la indústria editorial funcioni només cal que la gent
compri llibres, i les novetats ja fan el fet. Però els llibres no
viuen sols, es relacionen infinitament entre si, es recombinen a
mesura que vas afegint lectures i produeixen efectes nous. La vida
lectora és una carrera de fons i si només t'alimentes amb sucre
t'esgotaràs aviat. </div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Cal que fem un rèquiem per la carn.
</div>
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-54954610342589287712011-10-11T14:17:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.253-07:00Biografia de la fam (o, una vida excèntrica II)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Sense que calgui parlar de
complexes arquitectures narratives ni de grans trencaclosques, hi ha
una colla d'indicis (referències mútues entre les novel·les,
personatges episòdics que després es fan centrals) que fan pensar
que la <a href="http://lamaquinadeferllibres.blogspot.com/2011/04/una-vida-excentrica-i.html">ficció autobiogràfica</a> d'Amélie Nothomb segueix un pla
preconcebut. Algú podria dir que no n'hi cal cap, de pla, que és la
pròpia vida de l'autora la que proporciona les línies mestres dels
seus llibres, però probablement seria pecar d'ingenu. Perquè
escriure sempre és triar, i en aquest cas triar quins episodis cal
narrar i quina forma és la que més els convé. I per això parlo de
«ficció autobiogràfica»: no perquè posi en qüestió la
veracitat del que ens explica (Nothomb sempre ha mantingut que tot és
rigorosament cert), sinó perquè tot i estar escrites en primera
persona per un personatge que es diu com l'autora, les obres
autobiogràfiques d'Amélie Nothomb estan concebudes com a novel·les
i no com a memòries ni llibres de records.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Però torno al que volia dir. Si,
més modestament, pensem en el conjunt de la narrativa autobiogràfica
nothombiana com una paret, una paret antiga i feta de pedres una mica
irregulars, no tinc cap dubte que la <a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/biografia-de-la-fam_6725.htm"><i>Biografia de la fam</i></a> en seria
l'argamassa. La resta de novel·les serien les pedres o maons: són
sòlides i ben definides, tracten períodes molt concrets de la seva
vida, sovint lligats a un determinat tema central. I, com els maons
que són, encaixen, encara que sigui imperfectament. <i>Metafísica
dels tubs</i> descriu els
primers tres anys de vida de l'autora i transcorre al Japó. Per
tant, encara que la data de publicació digui el contrari, va abans
que <a href="http://www.albin-michel.fr/Le-Sabotage-amoureux-EAN=9782226065025"><i>El sabotatge amorós</i></a>, situada a la
Xina quan l'autora té entre cinc i vuit anys. <a href="http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/estupor-i-tremolors_11663.html"><i>Estupor i tremolors</i></a> i <a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/ni-d-eva-ni-d-adam_10700.html"><i>Nid'Eva ni d'Adam</i></a> encara
encaixen millor: descriuen exactament el mateix període (el seu
retorn al Japó als 21 anys) però centrant-se en àmbits diferents,
una desastrosa experiència laboral en el primer cas i la primera
història d'amor mínimament reeixida de la seva vida en el segon. I
entre tots aquests maons hi ha la <i>Biografia
de la fam</i>, un llibre
singular, l'argamassa que omple els espais buits i dóna consistència
i unitat a la paret. Des d'un punt de vista purament
estructural, <i>Biografia de la
fam</i> fa de ciment
perquè és l'únic llibre que s'allarga en el temps i perquè entra
en contacte amb la resta de novel·les esmentades, sempre evitant de
reiterar el que ja ha explicat anteriorment. Però l'argamassa és
també conceptual, perquè en aquest llibre Nothomb parla de la fam,
de la fam insaciable que l'autora considera l'element decisiu i
aglutinador de la seva vida. Una fam que no és només de menges, és
clar: «Hi ha cap fam del ventre que no sigui indici d'una fam més
generalitzada? Per fam entenc aquesta esgarrifosa mancança de
l'ésser en si, el buit turmentador, l'aspiració no tant a la
utòpica plenitud com a la simple realitat: allà on no hi ha res,
imploro que hi hagi alguna cosa». I, emulant Flaubert, proclama: «La
fam sóc jo».</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La fam és ella, doncs, i aquesta
és la seva biografia. Una biografia que, rere el que pot semblar una
simple enumeració de passions, amaga ritmes complexos. D'una banda,
la cadència dels quatre passos: descobriment meravellat, fam
insaciable, rebuig del món exterior, ocultació. Li passa amb tot:
amb el sucre, amb la xocolata, amb l'alcohol, amb l'aigua, amb la
lectura. Com si seguís el famosíssim <a href="http://www.youtube.com/watch?v=3aIW0sWUpZs&feature=related">Enivrez-vous</a>
de Baudelaire, la Nothomb nena busca sempre el plaer (l'estadi diví),
se n'emborratxa i no en té mai prou. El sadollament és impossible,
sempre hi ha algú que demana mesura i que fa imprescindible el
secret. A aquest ritme principal cal afegir-hi el que es deriva de la
itinerància laboral del seu pare, culpable de l'alternança entre
els llocs d'èxtasi i els de consternació. Del Japó i de Nova York
en gaudeix a cor què vols; són llocs on el plaer és fàcil
d'aconseguir. Però aquests períodes de plenitud i embriaguesa van
seguits de les respectives davallades: les gàbies, Xina i Bangla
Desh. Cada desplaçament la porta a conèixer nous plaers: la fam
canvia de forma. Però la<i> Biografia de la fam</i> s'explica encara millor
per mitjà del tercer ritme, el més lent i devastador: el biològic.
Nothomb, que als tres anys es considerava divina, veu la infància
com un moment de plenitud i la creixença com una degradació, com
una expulsió del paradís. Mentre és petita té el plaer a l'abast
de la mà, cosa que no fa minvar mai la fam però que permet
lliurar-se a un gaudi quasi perpetu. Els plaers no li fan cap mal, ni
el seu sorprenent alcoholisme infantil ni els excessos amb el sucre.
Però la plenitud s'anirà esquerdant de mica en mica: els plaers
cada vegada costen més de satisfer, depenen del caprici dels altres
i no només del seu. S'acosta l'adolescència, i la narració
interior que sempre l'havia acompanyada es transforma en una veu
hostil. El cos es rebel·la: creix un pam, li surten els pits (que
mira de cremar-se), sent desig per un noi. El seu món es disloca i
té fam de cataclisme. I és llavors quan pren la decisió de no
tornar a menjar.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Tret de la seva eterna reticència
a parlar de sexe, enlloc no es percep tan bé el cantó pudorós
d'Amélie Nothomb com quan parla de la seva anorèxia. Un pudor que,
venint d'algú que ha escrit un grapat de llibres sobre si mateixa,
només es pot qualificar de paradoxal. Arribats a aquest punt, al
moment crucial en què decideix desobeir la fam, els capítols es fan
breus, el·líptics, el devessall d'anècdotes s'estronca. Nothomb ja
ha apuntat indicis de l'odi que sentia pel seu cos, però no
s'allarga en consideracions psiquiàtriques ni psicològiques. Però,
a diferència de la seva relació infantil amb l'alcohol, va deixant
frases doloroses i reveladores. Diu: «Després de dos mesos de
dolor, el miracle finalment va produir-se: la fam va desaparèixer i
va deixar pas a una alegria torrencial. Havia matat el meu cos. Vaig
viure-ho com una victòria espaterrant». I, una mica més avall:
«Aquesta manera de viure [...] em mantenia en una era glacial en què
els sentiments ja no creixien. Va ser un descans: vaig deixar
d'odiar-me». I rebla el clau: «En realitat, em trobava en el
paroxisme de la fam: tenia fam de tenir fam».
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Però se'n surt. El cos es
rebel·la, no es vol rendir. I en algun moment de la recuperació
comença a escriure. I l'acte físic de l'escriptura l'ajuda. Ella
mateixa estableix una relació reveladora: la mateixa Llei (la
majúscula és seva) que la comminava a deixar de menjar la forçava
a repassar mentalment cada dia la pel·lícula de la seva vida. Costa
no veure-hi el ferment dels llibres futurs, de la ficció
autobiogràfica nothombiana. Construïda, ja ho dèiem, amb
l'argamassa de la fam.
</div>
<div align="CENTER" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="CENTER" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
*</div>
<div align="CENTER" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<i><br /></i></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<i>Biografia de la fam</i> va ser la
meva tercera traducció professional, i des d'aleshores ençà han
passat tantes coses (una trentena de traduccions més, per exemple)
que em sembla que ja en fa mitja vida. En aquesta ocasió, com en la
«meva» primera Nothomb, <a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/antichrista_293.html"><i>Antichrista</i></a>, vaig comptar amb l'inestimable
col·laboració de la Nathalie Barbeta, la francesa bilingüe que
tothom voldria tenir al costat quan mira d'avaluar la dubtosa
equivalència entre dos girs. La traducció a quatre mans va
comportar un munt d'hores de conversa i de discussió apassionant i
constructiva (val a dir que en aquella època la meva subsistència
no depenia de les traduccions i que em podia permetre una parsimònia
que ara em sembla impensable). Rellegida ara, m'alegro de constatar
que el criteri general que segueixo no ha variat gaire, tot i que
s'ha fet una més sistemàtic i s'ha anat enriquint amb les eines que
només l'experiència pot donar.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Títol:</b>
Biografia de la fam</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Autora:</b>
Amélie Nothomb</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Editorial:</b>
Empúries</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Traductors: </b>Ferran
Ràfols Gesa i Nathalie Barbeta</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Data d'edició: </b>Febrer
del 2006</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-65692957559339493642011-10-04T04:18:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.266-07:00Celebrem-ho tot!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJqlIAhEfp7rMgd6TOp_mVedQ-l1ppXzaYO-hWBui_kpdU9bq0Xt7-8f3kmh68YCjDEyIJ_7Ztaqipl6fE2SY6_4WkBSLyZDme0onntdziPmtJ5LVvMPTMlEqZl3nd9TVSF3s0ztR1Dvs/s1600/Happy+Birthday.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJqlIAhEfp7rMgd6TOp_mVedQ-l1ppXzaYO-hWBui_kpdU9bq0Xt7-8f3kmh68YCjDEyIJ_7Ztaqipl6fE2SY6_4WkBSLyZDme0onntdziPmtJ5LVvMPTMlEqZl3nd9TVSF3s0ztR1Dvs/s1600/Happy+Birthday.jpg" /></a></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Un dels efectes secundaris de les vacances que he fet aquestes
últimes setmanes (que per una vegada a la vida han estat vacances
<i>del tot</i>, sense feinetes per fer a hores lliures ni últimes
revisions ni correus ni comentaris ni posts) és que el blog no s'ha
fet ressò de dues dates assenyalades del calendari, el dia de Sant
Jeroni (patró dels traductors) i, més modestament, el primer
aniversari d'aquest blog.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Pel que fa a Sant Jeroni, em sap greu no haver pogut participar en
cap activitat, i com que ressenyar-les a pilota passada no té massa
sentit, em limitaré a dir que la reivindicació de la traducció
literària em sembla més necessària que mai ara que la crisi que
ens assola obliga els editors a centrar esforços en els llibres més
fàcils de defensar, que són els d'autor català. No cal exagerar,
no estic avisant del risc d'una extinció sobtada de les traduccions, però potser val la pena insistir en la importància de
tenir, en català, el bo i millor del que s'escriu arreu del món, de
no conformar-nos mai a tenir una cultura d'àmbit estrictament
domèstic. Entre d'altres coses, perquè estic convençut que
l'existència de bones traduccions contribueix a crear l'humus
necessari perquè la creació en català sigui més rica, diversa i saborosa.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Pel que fa a l'altra efemèride, l'aniversari del blog, veure que el
temps ha passat tan de pressa només em fa venir ganes de posar-m'hi
amb més força i regularitat. Un any i escaig després dels tres
posts amb què vaig engegar el projecte puc dir que els dubtes que
durant molt de temps em van impedir posar-m'hi ara em semblen
absurds: de moment, el blog només m'ha portat satisfaccions. Té
l'audiència que té, que no sé si és molta o poca, però cada
vegada més tinc la sensació que el blog arriba a qui ha d'arribar.
A més a més, amb els mesos he vist que convé no fer valoracions
precipitades. Més d'una vegada he tingut la sensació (per
l'absència de comentaris o pel nombre relativament reduït de
visites) que un post havia passat totalment desapercebut, i al cap de
moltes setmanes una trobada casual o un correu m'han fet evident que
hi havia com a mínim una persona que no només se l'havia llegit amb
molta atenció, sinó que el recordava i que l'havia tingut en compte
per a una o altra cosa. I això és una gran alegria, perquè els
comptadors de visites no en diuen res, de quanta gent es limita a
seguir un enllaç i quanta es llegeix veritablement les entrades. La
motivació inicial del blog era bàsicament la de tenir un lloc on
esplaiar-me, on verbalitzar les impressions i reflexions provocades
per la pràctica de l'ofici, perquè a vegades resulta una mica
frustrant barallar-te amb un text durant una colla de setmanes i en
acabat lliurar-lo i trobar-te amb un «Rebut, gràcies!<span style="font-family: Times New Roman,serif;">»
com a única resposta. </span> Que algú hi dediqui una mica
d'atenció «de qualitat<span style="font-family: Times New Roman,serif;">», si
se'm permeten les ínfules, és més del que havia gosat esperar. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Dit això, em fa una mica de basarda veure que sóc tan lluny d'on em
pensava que seria. Quan vaig començar el blog tenia clar que volia
desenvolupar com a mínim quatre fils temàtics, i que a poc a poc
miraria de trenar-los en un discurs relativament unitari. Dotze mesos
més tard, d'aquests quatre fils només n'he treballat un i mig i la
trena està tota per fer. Al blog hi ha massa posts anunciats i no
fets, continuacions que tinc mentalment molt clares però que no he
trobat el moment per escriure. Ja vaig anunciar des del primer dia
que aquest blog seria intermitent, perquè és el màxim que puc
garantir amb la mena de feina que faig, però les pauses han estat
més prolongades del que m'hauria agradat. Sense prometre res, aquest
any miraré d'anar una mica menys a batzegades.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
I com és de rigor, voldria expressar el meu agraïment més sincer a
tots els que heu anat passant per aquí, especialment durant les
setmanes de sequera. Aquest vespre mateix em prendré un gintònic
(qui sap si dos) a la vostra salut!</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
</div>
Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-10385946028656447592011-09-04T13:58:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.238-07:00Festa Estellés<div style="text-align: justify;">
En el moment de sumar-se a un homenatge, a l'homenatge a un poeta admirat, sempre existeix la temptació de voler ser original, de triar-ne els versos que creiem que els altres no triaran, de proclamar als quatre vents que tenim el paladar fi i que en tot hi veiem subtileses. No ho faré avui per parlar d'Estellés, entre d'altres coses perquè no puc. Conec força poemes d'Estellés i és un dels poetes que m'arriben. És clar, sec, amarg, sonor. Feroç, sí. Aspre. Però jo sóc un lector de poesia una mica peculiar: estableixo relacions fortes amb uns quants poemes, me'ls aprenc de memòria i hi penso sovint. Però són pocs. Miro de portar-los a dins i donar-los temps perquè em treballin. És un mètode com un altre, però demana una concentració, una intensitat de lectura i una disposició d'esperit que no sempre tinc. Voldria, oi tant que voldria, dedicar-hi molta més energia, però de moment sembla que estic condemnat a viure entre llacunes colossals, parcialment compensades per la intensitat d'alguns amors. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però m'estic allunyant del que volia dir. Quan dic que Estellés m'agrada, que m'agrada molt, em refereixo sobretot al <i>Llibre de Meravelles</i>. I no perquè la resta no em convenci, només faltaria, sinó simplement perquè no la conec prou. Tinc un parell d'antologies a casa (una d'elles, <i>Mort i pam</i>, feta per la seva filla i molt apreciable) que em serveixen per constatar que Estellés m'agrada més enllà d'aquest llibre. Però el cas és que fa uns anys, l'entusiasme pel <i>Llibre de Meravelles</i> em va portar a buscar més llibres, <i>La clau que obri tots els panys</i>, <i>Hotel París</i>, <i>Donzell amarg</i>, qualsevol dels llibres que les fonts pertinents m'indicaven. No els vaig trobar. Hi havia, això sí, algun volum escadusser de l'<i>Obra Completa</i> que li ha publicat de l'Editorial 3 i 4, i no justament els que buscava. D'aleshores ençà, de tant en tant m'acosto a les lleixes de poesia i hi busco llibres d'Estellés, amb poquíssimes alegries. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I això que Estellés és un poeta que ho té tot per ser popular. Es bo i profund, és comprensible a la primera (que no és el mateix que dir que s'esgota amb una sola lectura, és clar). És sensual, directe i canta la vida, sovint amb un punt de solemnitat que impressiona. La seva música atrau de seguida. Ho té tot, en definitiva. I, per més que justament avui pugui semblar que és un poeta molt present a la memòria col·lectiva (oh, internet, salvadora de minories!), diria que Estellés continua sense ser prou conegut. Si ho fos, seria <i>sempre</i> a les llibreries, qualsevol dia de l'any, de dalt a baix del país que parla llengua en què ell escrivia. Hi hauria com a mínim els seus llibres més importants, en edicions barates i atractives. I no es així. El lector potencialment interessat en Estellés ha de passar de l'antologia breu a l'obra completa, agafant embranzida i d'un sol salt. I això, que amb Vinyoli funciona, amb Estellés i els deu volums de l'obra completa potser és demanar massa. Al lector se l'ha de cuidar, i em sembla que aquí els editors tenen camp per córrer. Algú s'hi anima?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ara sí, un poema, un de molt conegut, potser és el que més em commou: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b>PER EXEMPLE</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: xx-small;"> Entre aquests dos estats és tot lo poble</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: xx-small;"> e jo confés ésser d'aquest nombre</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;">Ausiàs March</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els anys de la postguerra foren uns anys amargs,</div>
<div style="text-align: justify;">
com no ho foren abans els tres anys de la guerra,</div>
<div style="text-align: justify;">
per a tu i per a mi, per a tants com nosaltres, </div>
<div style="text-align: justify;">
per als mateixos hòmens que varen fer la guerra. </div>
<div style="text-align: justify;">
La postguerra era sorda, era amarga i feroç. </div>
<div style="text-align: justify;">
No demanava còleres, demanava cauteles, </div>
<div style="text-align: justify;">
i demanava pa, medicines, amor. </div>
<div style="text-align: justify;">
Anys de cauteles, de precaucions i tactes, </div>
<div style="text-align: justify;">
de pactes clandestins, conformitats cruels. </div>
<div style="text-align: justify;">
Ens digueren, un dia: La guerra s'ha acabat. </div>
<div style="text-align: justify;">
I botàrem els marges i arrencàrem les canyes</div>
<div style="text-align: justify;">
i ballàrem alegres damunt tota la vida. </div>
<div style="text-align: justify;">
Acabada la guerra, allò fou la postguerra. </div>
<div style="text-align: justify;">
S'apagaren els riures estellats en els llavis. </div>
<div style="text-align: justify;">
I sobre els ulls caigueren teranyines de dol. </div>
<div style="text-align: justify;">
S'anunciaven els pits, punyents, sota les teles. </div>
<div style="text-align: justify;">
Un bult d'amor creixia, tenaç, a l'entrecuix. </div>
<div style="text-align: justify;">
Eren temps de postguerra. S'imposava l'amor; </div>
<div style="text-align: justify;">
brutalment s'imposava sobre fam i cauteles. </div>
<div style="text-align: justify;">
I fou un amor trist, l'amor brut, esgarrat. </div>
<div style="text-align: justify;">
Un sentiment, no obstant, redimí la vilesa </div>
<div style="text-align: justify;">
que vàrem perpetrar, innocents i cruels, </div>
<div style="text-align: justify;">
plens ja de cap a peus d'obscenitat i fang. </div>
<div style="text-align: justify;">
Res, ja, tenia objecte. La guerra, la postguerra...</div>
<div style="text-align: justify;">
¿I qui sap, al remat? Sols ens calia viure. </div>
<div style="text-align: justify;">
I després de palpar-nos feroçment, brutalment, </div>
<div style="text-align: justify;">
arribàvem a casa i dúiem les mans buides, </div>
<div style="text-align: justify;">
i encara ens mirem les mans buides a voltes, </div>
<div style="text-align: justify;">
i ara sentim l'espant que llavors no sentíem</div>
<div style="text-align: justify;">
i plorem per aquella puresa que no fou, </div>
<div style="text-align: justify;">
per aquella puresa que mai no hem pogut viure, </div>
<div style="text-align: justify;">
que no hem pogut tastar en cap banda, mai. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-63675928396655638902011-08-16T12:01:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.265-07:00Arqueologia interior: Si no plou gaire<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><b>XXIX</b><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: center;"><span style="font-size: small;">Si no plou gaire</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: center;"><span style="font-size: small;">ens farem vells</span></div><div style="font-family: inherit; text-align: center;"><span style="font-size: small;">espessos </span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">reticents</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">tindrem </span> </div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">la cara eixuta</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">i</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">serem </span> </div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">inconseqüents.</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">Dels furs </span> </div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">farem bandera</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">furgant</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">a la banyera</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">que ofega els innocents.</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">Potser </span> </div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">llavors encara </span> </div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">conservarem onades,</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">passions de moviment,</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;"> i </span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">drets </span> </div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">a la barana, </span> </div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">les cames envescades, </span> </div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">farem el salt més bell.</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">Si no plou gaire </span> </div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">ens farem vells.</span></div><div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-size: small;">Si no plou gaire.</span></div><div style="text-align: center;"></div><div align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">(Nota: Aquest és un poema que vaig escriure el març de l'any 2000 i que dóna títol al recull de la quarantena de poemes que vaig fer en aquells mesos. En aquella època estava una mica desorientat i vaig escriure uns quants textos sense saber ben bé què feia ni què volia. A poc a poc vaig anar entenent que mirava d'escriure poemes. Quan em va semblar que tenia una mena de llibre acabat el vaig fer córrer una mica, no gaire, i vaig rebre moltes paraules amables i encoratjadores i cap proposta d'edició. He de dir que no m'hi vaig barallar gens: el vaig enviar o deixar llegir a molt poca gent i mai no vaig insistir. D'aleshores ençà, <i>Si no plou gaire</i> dorm en un calaix. De fet, el llibre com a tal no existeix, però al llarg dels anys ha anat tenint uns quants lectors atents i generosos. Fins i tot n'he llegit algun fragment en públic dues o tres vegades. Fa tant de temps que l'arrossego que ja no tinc gaire clar quins poemes m'agraden i quins no. Avui m'ha vingut de gust penjar-ne un aquí, però no patiu, això és i continuarà sent un blog sobre traducció.)</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-85706707575014612912011-08-04T08:15:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.280-07:00Els Turons del Tigre, de Sarita Mandanna<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixhL6CbUBjJ73nLo5JXHLv6D7QtdTyBa4V3D6AN99DmfEGQvMyw1xZ2dsy7CMfyubE6uh8ftzAVHa_CS2vIcRROwLQBWh8QjyDGI9W0r-WgV8ImRZc6UKWN5I9YnISWL2hQdEZzqYW16E/s1600/Turons+del+Tigre+001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixhL6CbUBjJ73nLo5JXHLv6D7QtdTyBa4V3D6AN99DmfEGQvMyw1xZ2dsy7CMfyubE6uh8ftzAVHa_CS2vIcRROwLQBWh8QjyDGI9W0r-WgV8ImRZc6UKWN5I9YnISWL2hQdEZzqYW16E/s320/Turons+del+Tigre+001.jpg" width="214" /></a></div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%;">Amb una mica de retard, us presento l'última traducció del curs.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%;"><i><a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/els-turons-del-tigre_14090.html">Els Turons del Tigre</a></i> és el que sovint s'anomena una novel·la riu: generosa en nombre de pàgines i en l'arc temporal que abasta (1878-1936), en la descripció de paisatges i maneres de viure, cadenciosa, construïda com una hàbil successió de trams atorrentats en què tot es precipita i rabejos en què les aigües s'encalmen i es fan més fondes. I el riu en qüestió no és altra cosa que la vida de la Devi, el personatge central de la novel·la, des de la seva infància feliç de nena entremaliada entre boscos i arrossars fins a una vellesa que no explicaré, passant per l'amistat amb en Devanna, el tímid fill d'una mare suïcida, la fascinació sobtada que li inspira en Machu, caçador de l'únic tigre abatut a Coorg en les últimes dècades, un amor impossible i un altre d'obligatori, temps de penúries i temps d'abundància, la descendència que tindrà. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%;">Com a bona novel·la riu, <i>Els Turons del Tigre</i> conté elements fulletonescos sàviament dosificats, grans amors que perduren més enllà de la mort, malentesos terribles, vots mantinguts i vots trencats, i els amaneix amb una notable sensibilitat paisatgística, una escriptura neta i clara que es delecta en els elements sensuals, en el reflex de la llum sobre unes pestanyes, en la lluïssor d'una pell, en la remor del rierol on uns nens pesquen crancs. Però més enllà de tot això, la novel·la també es proposa descriure tota una cultura (la de Coorg, «l'Escòcia de l'India», una petita regió del sud-oest de l'Índia amb uns trets culturals i religiosos propis i un paisatge humit i boscós força diferent del de les terres veïnes) i posa un èmfasi especial en la descripció dels rituals de pas, tant els vitals, casaments i cremacions, com els anuals, la festa de la collita i la del naixement del riu, i fins i tot alguna de més inusual, com ara el casament del tigre. L'autora fa un retrat molt convincent de la societat dels coorg, des dels seus orígens mítics fins a la relació que mantenen amb els europeus, tant els missioners com les elits de plantadors britànics, i a mesura que avança el llibre va ampliant l'espectre fins que acaba narrant el final de la vella colònia: el pas de l'era de les plantacions a l'esclat nacionalista que posarà fi a la dominació anglesa.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%;"><i>Els Turons del Tigre</i> és la primera novel·la de Sarita Mandanna, escriptora índia d'expressió anglesa, i la traducció més llarga que un servidor ha publicat fins ara. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%;"><br />
<br />
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-67049674524837283462011-07-29T07:30:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.270-07:00Això del català, d'Albert Pla Nualart (I)<div class="separator" style="clear: both; font-family: inherit; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib1X0I2YW2QtAcP5ieUs1laN8YqtCqBMdJ2PxBPDa9bSRM4KUeDMfG80ItO4NX7ZbnY3cdfP-ojw5LKCuMWAgauRUTx6_z50WERHuJbs7EStmCLUSoi30itCLCEpnCDWu1DjkXH6MWth8/s1600/Pla+Nualart.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib1X0I2YW2QtAcP5ieUs1laN8YqtCqBMdJ2PxBPDa9bSRM4KUeDMfG80ItO4NX7ZbnY3cdfP-ojw5LKCuMWAgauRUTx6_z50WERHuJbs7EStmCLUSoi30itCLCEpnCDWu1DjkXH6MWth8/s320/Pla+Nualart.jpg" width="211" /></a></div><div style="text-align: justify;"><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">Com tanta altra gent, vaig descobrir l'Albert Pla Nualart fa dos estius, arran d'una magnífica sèrie d'articles titulada «El català a la terrasseta</span><span style="font-family: inherit;">» que es va publicar a la contraportada del diari Avui. En un primer moment vaig pensar que les terrassetes serien els clàssics articles dedicats a corregir errors habituals («no hem de dir manguera, hem de dir mànega») però de seguida em vaig adonar que la sèrie anava molt més enllà. Mitjançant expressions trobades al diari o a la televisió, Pla Nualart descrivia amb una habilitat i una precisió admirables els maldecaps amb què es troba qualsevol que avui en dia es dediqui professionalment a escriure en català, és a dir, qualsevol que faci textos pensats per a lectors reals, que sovint no se senten còmodes amb algunes solucions normatives artificioses. Perquè, i això és crucial, els filòlegs poden donar explicacions sofisticades sobre per què <i>intricat</i> és correcte i <i>intrincat</i> no, però la gent s'hi ha de sentir còmoda i ha de tenir la sensació que el model que es fa servir no contradiu la seva intuïció, o se sumarà a les files (tan nombroses) dels que parlen en català a casa i amb els amics però a l'hora de llegir un llibre o un diari el trien en castellà perquè l'entenen millor i perquè de català «no en saben prou».</span><br />
<span style="font-family: inherit;"> </span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Una de les grans virtuts de Pla Nualart és que dóna una imatge completa de les dificultats amb què es troben els lingüistes (i els traductors) i no es limita a fer un plany pel pobre català, esclafat sota el peu gegantesc del castellà. Perquè sí, és evident que la major part dels problemes deriven de la pressió del castellà, del fet que no hi hagi catalanoparlants monolingües, però la cosa no s'acaba aquí, ni de bon tros. Tots, en major o menor mesura, som parlants interferits, però no totes les interferències són iguals: per començar, cal discriminar entre els manlleus, que enriqueixen la llengua i hi aporten matisos, i els calcs, que simplement substitueixen expressions genuïnes per altres que no aporten res de nou i treuen color a la llengua. Dit en altres paraules, cal distingir entre les expressions i els girs on el català podria arribar per evolució pròpia i les que són cossos aliens a la llengua. Com molt bé exposa, voler-ho fer tot diferent del castellà és una altra forma d'interferència, una altra manera d'estar-hi obsessionat, i ho acaba convertint gairebé tot en suspecte de castellanisme, fins que no es demostri el contrari. (Poso només un exemple entre dotzenes: l'expressió «empassar-se un gripau», que molts rebutgen perquè té equivalent castellà. Pla fa una mica de recerca i troba que l'expressió existeix en francès, italià i anglès, i que prové del moralista francès Nicolas Chamfort, que deia que cada matí ens hauríem d'empassar un gripau perquè res del que ens trobem la resta del dia no ens sembli fastigós. És a dir, «empassar-se un gripau» és una expressió que pertany a la tradició culta europea i només nosaltres en prescindim, per no assemblar-nos al castellà).<br />
</div><span style="font-family: inherit;"> </span><br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Però Pla Nualart no s'atura aquí: també parla dels problemes dels diccionaris de què disposem, singularment el normatiu, molt lent a l'hora de recollir paraules noves i que sovint és ambigu i defuig les complicacions. Parla d'un munt de paraules que són a la sala d'espera i que tard o d'hora hi acabaran entrant, però que de moment continuen provocant la temuda marca del corrector ortogràfic i ens aboquen a buscar solucions artificioses. Es queixa que la manca d'informació dialectal faci que formes marginals entrin al diccionari i arraconin les genuïnes de la major part de la població. Es queixa de l'absurd que suposa no tenir un bon diccionari català-castellà («l'escut per resistir») quan s'inverteixen (invertien) tants diners públics en altres projectes lingüístics que fan patxoca però tenen una incidència social mil vegades més petita (i aquí jo no em puc estar de demanar un diccionari anglès-català més actualitzat, i si pot ser en línia). També parla d'alguns aspectes de la normativa, però això (que ocupa la primera part del llibre) ho deixo per un altre dia.</div><span style="font-family: inherit;"> </span><br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
M'adono que pel resum que en faig podria semblar que el to dels articles és crispat, i no ho és gens ni mica. Pla Nualart sap que els bons lingüistes (i els bons correctors) són els que donen solucions, els que t'assenyalen recursos que t'havien passat per alt, els que et fan adonar que la llengua és més rica del que et pensaves i no els que s'esplaien amb el bolígraf vermell i et tornen un text correctíssim però tan asèptic que no hi queda ni rastre de vida. Reivindica un munt d'expressions vives i útils que apareixen poc als mitjans (per aquella mania d'associar elevat a castellà), i ho fa amb un to amable, irònic, fins i tot diria que una mica enjogassat. És pessimista pel que fa la situació del català, però tinc la sensació que el missatge de fons és profundament optimista: al nostre català, al català que fem servir els que l'hem fet servir sempre, a la nostra intuïció lingüística, en definitiva, <i>no li passa res</i>, no té cap mal lleig, no es mereix que en dubtem cada tres segons. No és el mateix català que es parlava fa un segle, però encara és prou genuí. Això no vol dir que qualsevol català sigui igualment vàlid, que el catanyol no faci estralls, especialment a Barcelona i l'àrea metropolitana, i no treu que hi hagi una immensa majoria de la població que és del tot incapaç d'escriure un text senzill sense fer vint faltes d'ortografia, però la matèria primera encara hi és. I que a partir d'ella s'ha de construir el model de prosa periodística, i, canviant el que faci falta, literària. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-family: inherit; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Continuarà. </div><span style="font-family: inherit;"> </span><br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div></div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-39465358069340502092011-07-21T15:19:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.243-07:00El buit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3VsYAg9ShshzCA06_ndudgvSqCsp8g4b2uLVb2jBstqgDXrLfqyOUrj94Dpns0IqyEjMasChRq27gTyoOCdJZ6rRWLWK5cAVuu9aGjXCri-RLPk7yTUdQC6QrsX7GUCvcWT1pJxtoRgI/s1600/oscar+wao+001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3VsYAg9ShshzCA06_ndudgvSqCsp8g4b2uLVb2jBstqgDXrLfqyOUrj94Dpns0IqyEjMasChRq27gTyoOCdJZ6rRWLWK5cAVuu9aGjXCri-RLPk7yTUdQC6QrsX7GUCvcWT1pJxtoRgI/s320/oscar+wao+001.jpg" width="205" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">Passa de tant en tant i val la pena estar preparat: un editor i un traductor es veuen obligats a xerrar més estona que de costum i els temes habituals (terminis, tarifes, procés de correcció) s'exhaureixen. Acostuma a ser aleshores quan l'editor deixa anar, amb aire una mica desmenjat: <span class="st">«Per cert, </span>si mai saps d'un llibre que valgui la pena traduir i que ens hagi passat per alt, no dubtis a dir-nos-ho: ens encanten les propostes!<span class="st">»</span>. En aquest punt de la conversa, el traductor més o menys experimentat s'escura la gola i busca una sortida poc comprometedora: <span class="st">«</span>Sí, ja hi pensaré<span class="st">»</span>. Fa uns anys, aquesta mateixa frase hauria provocat un doll de noms, el traductor s'hauria escarrassat a recordar quins dels seus autors preferits no estan traduïts al català i s'hauria atabalat i tot. <vols d'aquest?="" dir="" en="" gaire="" que="" vendríem=""><uf, aquest="" castellà="" de="" en="" fa="" ha="" i="" ni="" no="" pila="" que="" sortit="" temps="" un="" una="" vendríem="" és="">L'editor se l'hauria mirat amb aire incrèdul i hauria reaccionat al reguitzell de noms dient alternativament: </uf,></vols><span class="st">«</span><vols d'aquest?="" dir="" en="" gaire="" que="" vendríem=""><uf, aquest="" castellà="" de="" en="" fa="" ha="" i="" ni="" no="" pila="" que="" sortit="" temps="" un="" una="" vendríem="" és="">Vols dir? Però si això no ho han traduït ni en castellà...</uf,></vols><span class="st">»</span><vols d'aquest?="" dir="" en="" gaire="" que="" vendríem=""><uf, aquest="" castellà="" de="" en="" fa="" ha="" i="" ni="" no="" pila="" que="" sortit="" temps="" un="" una="" vendríem="" és=""> i </uf,></vols><span class="st">«P</span><vols d'aquest?="" dir="" en="" gaire="" que="" vendríem=""><uf, aquest="" castellà="" de="" en="" fa="" ha="" i="" ni="" no="" pila="" que="" sortit="" temps="" un="" una="" vendríem="" és="">erò si això fa anys i panys que està traduït al castellà... Qui vols que ho compri?</uf,></vols><span class="st">»</span><vols d'aquest?="" dir="" en="" gaire="" que="" vendríem=""><uf, aquest="" castellà="" de="" en="" fa="" ha="" i="" ni="" no="" pila="" que="" sortit="" temps="" un="" una="" vendríem="" és="">. A hores d'ara el traductor ja ha entès que l'editor només mira de fer-lo sentir valorat, que parla una mica per parlar i que de fet li està dient alguna cosa com ara: </uf,></vols><span class="st">«</span><vols d'aquest?="" dir="" en="" gaire="" que="" vendríem=""><uf, aquest="" castellà="" de="" en="" fa="" ha="" i="" ni="" no="" pila="" que="" sortit="" temps="" un="" una="" vendríem="" és="">Saps d'algun llibre que estiguis segur que serà un èxit i en què casualment no s'hagi fixat mai </uf,></vols>ningú<vols d'aquest?="" dir="" en="" gaire="" que="" vendríem=""><uf, aquest="" castellà="" de="" en="" fa="" ha="" i="" ni="" no="" pila="" que="" sortit="" temps="" un="" una="" vendríem="" és="">?</uf,></vols><span class="st">»</span><vols d'aquest?="" dir="" en="" gaire="" que="" vendríem=""><uf, aquest="" castellà="" de="" en="" fa="" ha="" i="" ni="" no="" pila="" que="" sortit="" temps="" un="" una="" vendríem="" és="">. La resposta, evidentment, va implícita en la pregunta, perquè, per existir, aquest llibre hauria d'haver estat un èxit en altres països, i si ho hagués estat els editors ja n'estarien assabentats i no perdrien el temps fent-te preguntes. </uf,></vols></div><span class="st"><br />
</span><br />
<div style="text-align: justify;">Després de provar diverses estratègies, fa anys que he adoptat una resposta estàndard per aquesta mena de situacions. Em guardo les millors apostes per als pocs editors (en general petitíssims) que crec que no és del tot impossible que algun dia em facin cas i als altres els responc, amb aire nostàlgic: <span class="st">«</span>Sí, hi ha un llibre fantàstic, però és clar, ara ja no és el moment. Està traduït al castellà i ha funcionat prou bé... És un dels llibres que més m'han impressionat els últims deu anys, d'aquells que se t'enganxen a la pell i que ja no et pots treure de sobre. Em va estranyar que no el féssiu precisament vosaltres, s'adiu molt bé amb la vostra línia editorial. Que quin? <a href="http://www.amazon.com/Brief-Wondrous-Life-Oscar-Wao/dp/1594489580"><i>The brief wondrous life of Oscar Wao</i></a>. Sí, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=bsQ0HgC8LVQ">Junot Díaz</a>. <a href="http://www.megustaleer.com/ficha/GM20942/la-maravillosa-vida-breve-de-oscar-wao"><i>La maravillosa vida breve de Oscar Wao</i></a>. Sí, ja ho sé: impossible... Una llàstim<span class="st">a»</span>.<br />
<br />
Algun editor m'ha dit que no s'imagina una versió catalana aquest llibre, una de les gràcies del qual és la barreja que fa entre anglès i castellà-dominicà, i que la traducció castellana d'<a href="http://www.achyobejas.net/index.htm">Achy Obejas</a> (que no conec, he llegit l'original) és insuperable. Però em fa l'efecte que una traducció catalana hauria permès mantenir el joc entre dos idiomes perfectament coneguts per al lector i hauria pogut tenir molta gràcia. Probablement no ho sabrem fins d'aquí a una pila d'anys, quan el llibre es converteixi en un clàssic modern (m'hi jugaria la mà esquerra) i algú es decideixi a recuperar-lo. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però, mentrestant, llegiu-lo. En anglès o en castellà, però llegiu-lo. És un llibre divertit, terrible, exuberant, amb una veu narradora i un personatge central dels que et queden al cap per tota la vida. La lluita d'un noi gras, matusser i decididament poc dominicà a la comunitat dominicana de Nova Jersey. L'antiheroi definitiu, envoltat d'una família de dones fortíssimes i condemnat a no tenir cap èxit amb les dones del món exterior. I la tragèdia sempre a la vora: la força del fukú, la maledicció ancestral que persegueix tot un poble, el paper dels canyissars a la història dominicana. Una història de la qual em sap greu confessar que no sabia gaire res (quatre tòpics sobre Trujillo i para de comptar), però que Díaz s'encarrega d'explicar-nos amb força i vehemència. Només cal recordar la ironia irresistible amb què comença la primera nota a peu de pàgina: <span class="st">«</span>For those of you who missed your mandatory two seconds of Dominican History...<span class="st">»</span> </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Fastuós. </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"> </div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-57205953516084089242011-05-05T13:28:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.260-07:00L'escriptor i la circumstància<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6bHn_ZjQThyphenhyphent9SRm9MBf8ydXo0YeAent9xmFAZ8AD2LYs5eLV83C-TM78X2ROA-f1_XomBvw1JlgIHAziY0yaDZhcttYGQ6gPqCLw9uA5ZjXJBv_45P3dzIUQ5XBB0ra0pz2UJv8XpoM/s1600/waugh.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6bHn_ZjQThyphenhyphent9SRm9MBf8ydXo0YeAent9xmFAZ8AD2LYs5eLV83C-TM78X2ROA-f1_XomBvw1JlgIHAziY0yaDZhcttYGQ6gPqCLw9uA5ZjXJBv_45P3dzIUQ5XBB0ra0pz2UJv8XpoM/s320/waugh.jpg" width="228" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYFi5-pan1Nl9hfotrMBnIvcOoD-UeNx7lU78I7o-oaXUMie_eCfo7Y8xAUCdcte6FOU_kCcJltRNwu1fuxiCOAx-XZghnHIvs4KATcyQq-tUY8tDhGgDotTtafCGse0OX3n0U0jHUJ1c/s1600/pere-calders.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYFi5-pan1Nl9hfotrMBnIvcOoD-UeNx7lU78I7o-oaXUMie_eCfo7Y8xAUCdcte6FOU_kCcJltRNwu1fuxiCOAx-XZghnHIvs4KATcyQq-tUY8tDhGgDotTtafCGse0OX3n0U0jHUJ1c/s1600/pere-calders.png" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Com acostuma passar amb determinades obvietats, vaig trigar a adonar-me'n. No va ser mentre traduïa el llibre ni després, en fer-ne el <a href="http://lamaquinadeferllibres.blogspot.com/2010/11/ultimes-noticies-develyn-waugh.html">post</a> corresponent. Sabia que la situació central d'<a href="http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=28"><i>Últimes notícies!</i></a> i l'actitud d'alguns dels personatges em recordaven molt les d'un altre llibre, però era incapaç de recordar de quin. Fins que un dia, mentre creuava l'Eixample amb moto, ho vaig veure clar: Calders! Calders!</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">I no Calders en general, sinó un llibre molt concret, una novel·la rescatada d'entre els seus inèdits deu fer cosa de tres anys: <a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/la-ciutat-cansada_10179.html"><i>La ciutat cansada</i></a>. Aquests dies he rellegit la novel·la amb Waugh al cap i la intuïció d'aquell dia s'ha confirmat. Argumentalment, <i>La ciutat cansada</i> i <i>Últimes notícies!</i> són molt diferents, però des del punt de vista de l'esperit són ben bé cosines germanes. Per començar, el sentit de l'humor de Calders s'assembla molt al de Waugh (com a mínim al del Waugh jove): tots dos se serveixen d'una ironia elegant i afable per satiritzar, entre moltes altres coses, la vanitat i la moral convencional. Calders, és clar, és una mica més trist, a la manera de <a href="http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/l-ombra-de-l-atzavara_11883.html"><i>L'ombra de l'atzavara</i></a>, però la impressió de conjunt és molt semblant. Tots dos s'acarnissen amb les mateixes coses (les grans consignes ideològiques, la ignorància dels poderosos, la distancia sideral que hi ha sempre entre la retòrica i la realitat) i tenen un gust semblant per la facècia i les situacions absurdes (en el cas de Calders probablement influïda pel grup de Sabadell, amb Trabal al capdavant). </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Però el que he escrit més amunt no deixen de ser vaguetats que es podrien aplicar a gairebé qualsevol autor de tendència humorística. Si Waugh i Calders recorden tant l'un a l'altre és per l'actitud dels seus protagonistes, especialment els que descriuen amb més calidesa. Són somiatruites, homenets profundaments pacífics, abúlics, si es vol, que es veuen empesos a entrar en acció i a mostrar un tremp i una determinació que ni tenen ni volen tenir. A <i>Últimes notícies! </i>hi tenim un membre de la petita noblesa rural que mai ha volgut fer res més que escriure una columna setmanal de caire líric sobre la fauna anglesa i que de cop i volta es veu obligat a anar-se'n a l'Àfrica a fer de corresponsal de guerra; o un cap de secció d'un diari que recorda l'època daurada en què treballava a la secció de passatemps. A <i>La ciutat cansada</i> hi ha l'amo d'una fàbrica que se sent intimidat pels obrers i somia maneres d'enfonsar-la, secretament convençut que el que realment vol ser és alpinista, o el propietari d'un bloc de pisos que és incapaç de cobrar els lloguers i de fer fora els qui no paguen. Tots ells donarien el que fos per no ser no són ni haver de fer el que fan, i viuen sota la tirania dels veritables homes d'acció, dels arribistes, dels aprofitats. Qualsevol forma d'heroisme els va baldera. Sembla que tant Calders com Waugh creguin que es tracta del destí de la bona gent: anar corrent d'una banda a l'altra sota les ordres de vividors sense escrúpols. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">A més a més, el gran món en què aquesta colla de pusil·lànimes no se sap moure és tot ell una farsa. Els reporters internacionals busquen guerres i ciutats inexistents, els regidors municipals que han d'imposar l'ordre acaben recorrent als minyons de muntanya, les grans idees que defensen els caps de la caravana contestatària són una ximpleria com qualsevol altra i només serveix per entabanar la gent. L'única diferència palpable és que, a mesura que avança la novel·la, la ironia de Calders s'enverina molt més que no pas la de Waugh, i s'intueix un final absurd i amb un punt de mala llet (Calders no va arribar a acabar la novel·la, però l'estat de redacció és molt avançat), que contrasta amb les flors i violes amb què Waugh acomiada els seus personatges. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Vistes les semblances entre l'esperit de totes dues novel·les, no deixa de ser indicatiu comparar el seu estatus respectiu en les lletres angleses i catalanes. L'<i>Scoop</i> de Waugh es considera un petit clàssic del vint anglès (i dic petit perquè n'hi ha que consideren que el propòsit humorístic li treu importància, tot i que també l'he vist inclosa en diverses llistes de les millors novel·les anglosaxones del segle passat) i és una obra en reedició constant, mentre que <i>La ciutat cansada</i> ha quedat com una novel·la inacabada que només va veure la llum 56 anys després que l'autor la deixés córrer. Com és que Calders va abandonar una novel·la tan brillant i que tenia tan avançada? En el pròleg, Joan Melcion ho atribueix al desànim que va envair Calders cap a l'any 1952, quan l'aproximació entre els Estats Units i règim franquista va fer evident que mai no hi hauria mai cap intervenció estrangera i que la dictadura estava destinada a allargar-se una pila d'anys. Calders feia anys que vivia a Mèxic, molt distanciat del possible públic lector de la seva novel·la, i sentia que era absurd continuar amb un projecte que, a més a més, pel to i els temes que tractava, el remetia al món dels anys trenta, un món perdut irremeiablement.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Evidentment, tot plegat és pura especulació, però m'atreviria a dir que si la continuïtat de la cultura catalana no s'hagués vist tallada de forma tan brutal durant les dècades dels quaranta i dels cinquanta és probable que <i>La ciutat cansada</i> ocupés un lloc semblant en el panorama de les lletres catalanes al que ocupa <i>Últimes notícies!</i> en la literatura anglosaxona. Que fos una novel·la alhora popular i respectada, gaudida sense aquella veneració que sovint ens encarcara davant les obres mestres oficials... Ai. </div><br />
<div style="text-align: justify;">Un últim comentari: <i>La ciutat cansada</i> va aparèixer tal com s'havia conservat, fent només les esmenes ortogràfiques pertinents. Com diu l'editor, Jordi Castellanos: "L'espontaneïtat de l'escriptura no havia passat encara, per tant, pel sedàs de la correcció, pròpia o aliena". Això fa que ens trobem castellanismes i errors evidents (empleu, s'arrepenteix...) però curiosament fa que el text llisqui millor i s'emfarfegui menys que altres novel·les de l'època. No sona, i no ha de sonar, com si s'hagués escrit ara, però s'acosta molt més a la naturalitat, a la parla, al model de prosa que després s'ha anat imposant. Curiós, ja ho he dit. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> </div><span id="goog_1191692793"></span><span id="goog_1191692794"></span>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-54801465821598271372011-04-23T00:04:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.252-07:00El Viatge d'hivern, d'Amélie Nothomb<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy04LdaqsrR_CStuG4WGF3YOWbSQcbaL7F1IL1Evmubrw8vbXD354kD8CnRZXG20YAQ8-bGJo2NSflyIMnc64G1JgOSUhmkCcJ2cJGTX09HdznepsHUYkEKrIELLfuINBuHvbEVycUvOM/s1600/Nothomb+viatge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy04LdaqsrR_CStuG4WGF3YOWbSQcbaL7F1IL1Evmubrw8vbXD354kD8CnRZXG20YAQ8-bGJo2NSflyIMnc64G1JgOSUhmkCcJ2cJGTX09HdznepsHUYkEKrIELLfuINBuHvbEVycUvOM/s320/Nothomb+viatge.jpg" width="212" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Directe i contundent com una primera pàgina nothombiana: fa setmanes que corre per les llibreries <a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/el-viatge-d-hivern_13740.html"><i>El Viatge d'hivern</i></a>, última remesa de l'autora belga. Es tracta d'una Nothomb no-autobiogràfica, un llibre brevíssim que comença amb una idea forta (mentre fa cua per passar el control d'un aeroport, un home ens anuncia que pensa destruir un avió en ple vol) i que s'obre com una ceba, en diverses capes. La primera, ja enunciada, és la que obre i tanca el llibre però les més saboroses es troben més endins i permeten entendre les motivacions del protagonista. A la penúltima capa hi ha l'Astrolabe, clàssica heroïna nothombiana. Però la novetat es troba al cor de ceba, al seu nucli més picant, on apareix l'Aliénor, un personatge estrany i poderós de qui m'estalviaré de dir res, perquè el llibre és curt i jo tendeixo a fer presentacions massa llargues.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Que Sant Jordi us sigui propici i que us agafi amb la cartera plena!</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><b>Títol:</b> El Viatge d'hivern<br />
<b>Autora:</b> Amélie Nothomb<br />
<b>Traductor:</b> Ferran Ràfols Gesa<br />
<b>Editorial:</b> Empúries</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b>Data de publicació:</b> Març de 2011</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-66263576944766257872011-04-22T08:51:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.268-07:00El cas únic de Sam Finkler, de Howard Jacobson<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6W_vWt6j-vdY6HMKw_7Sj06jIIyIAuHKE6PFj_UV2Nq_BT5Kwx0fgO8s-IVgVtvB69U627su2pygUUUNJXwsjRm09eBqv5fShdO_0nZhYCDIK9JEGjMvbqmxClXcfblYhF6JF8AuFWqc/s1600/Portada+Finkler.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6W_vWt6j-vdY6HMKw_7Sj06jIIyIAuHKE6PFj_UV2Nq_BT5Kwx0fgO8s-IVgVtvB69U627su2pygUUUNJXwsjRm09eBqv5fShdO_0nZhYCDIK9JEGjMvbqmxClXcfblYhF6JF8AuFWqc/s320/Portada+Finkler.jpg" width="216" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">En Julian Treslove és un home en espera d'una tragèdia: s'imagina perills a tot arreu, cotxes que surten de la calçada i l'atropellen, arbres que li cauen al damunt. Quan coneix una dona, veu immediatament el final: viuran un amor breu i intens i, inevitablement, ella morirà als seus braços, amb llàgrimes als ulls i frases d'òperes italianes als llavis. És també un home inconsistent: es va treure un títol universitari estudiant assignatures sense cap coherència, té dos fills de dues dones diferents sense haver-hi establert mai una relació estable, va treballar uns anys en un programa cultural de la BBC que ningú escoltava i després ha tingut un reguitzell de feines que han desembocat en la darrera, la que més li escau: fa de doble de famosos; el conviden a festes i es fa passar per qui no és. En Treslove no s'assembla gaire a cap famós, però s'assembla a tots en general i es guapo d'una manera difícil de descriure; s'assembla a la gent guapa. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Evidentment, en Julian Treslove té un revers, en Sam Finkler. En Finkler té tres fills, una dona meravellosa de qui acaba de quedar vidu i és un filòsof que s'ha fet famós per les seves col·laboracions televisives i els seus llibres de divulgació (<i>L'existencialista a la cuina</i><span style="font-style: normal;">)</span>. En Finkler condueix un gran cotxe i té un xòfer per a les nits que està massa borratxo per tornar a casa. És, en definitiva, un triomfador, i, a més a més, és... jueu. No cal dir que en Treslove enveja en Finkler; li enveja l'èxit professional, la dona (i la tragèdia d'haver quedat vidu) i la pàtina que li dóna el fet de pertànyer a una tradició cultural tan antiga i prestigiosa. Els dos amics (si és aquesta la paraula) es van conèixer a l'escola i no han perdut mai el contacte, ni entre ells ni amb en Libor, un antic professor seu que també acaba de quedar vidu i que és la viva imatge de l'encant dels antics jueus centreeuropeus.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Fins que una nit, sortint d'una vetllada amb els seus amics, en Treslove és víctima d'un atac amb suposades motivacions antisemites que li canviarà la vida. I si, al capdavall, ell fos tan jueu com els altres dos? I si...? </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">*</div><div lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><a href="http://www.blogger.com/goog_1672491765"><br />
</a> </div><a href="http://www.blogger.com/goog_1672491765"> </a><br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><i><a href="http://www.proa.cat/ca/llibre/el-cas-unic-de-sam-finkler_14017.html">El cas únic de Sam Finkler</a> </i><span style="font-style: normal;">és un llibre que treballa en dos nivells. D'una banda és una novel·la d'humor, d'un humor finíssim que no neix de l'absurd de les situacions sinó directament de l'habilitat de l'autor, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Howard_Jacobson">Howard Jacobson</a>, en triar l'adjectiu, l'angle amb què ha de descriure personatges i actituds. Jacobson (que no havia estat mai traduït al català) és un estilista consumat, de frase clàssica i elegant, amb un gust molt marcat pel jocs de paraules. És, a més a més, capaç de crear personatges entranyables i ridículs a la vegada, i n'hi ha com a mínim dos (en Treslove i en Libor) que resulten inoblidables. Però el llibre té un substrat seriós que es fa més i més evident a mesura que avança: és una reflexió exhaustiva sobre el que significa ser jueu, un catàleg d'actituds possibles envers la qüestió jueva, des del gentil fascinat per la cultura hebrea fins al jueu a qui els crims d'Israel fan avergonyir de la seva condició, passant pel jueu que considera que aquest avergonyiment és especialment jueu. És un llibre escrit des de dins, amb afecte i distància crítica, i tracta un món petit i desconegut, la comunitat jueva d'Anglaterra, que l'autor considera que, justament pel fet de ser tan escassa, no té res a veure amb l'americana ni amb l'excepcional literatura que ha generat. </span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">Traduir aquest llibre va suposar alhora un repte i un plaer, justament per les dues característiques que he esmentat més amunt: l'abundància de jocs de paraules i l'elegància de l'estil. No hi ha res més complicat que mirar de trobar jocs verbals equivalents que funcionin en diverses situacions ni res més agradable que traduir un autor que escriu excel·lentment, que utilitza la llengua amb una precisió que sembla que t'assenyali sempre el camí que has de seguir en la teva pròpia llengua. </span> </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">I no em puc estar de dir-ho: per a un obsés de l'edició en català com jo, quin plaer veure el meu nom associat a la mítica col·lecció </span><i>A tot vent</i><span style="font-style: normal;">, als indispensables lloms taronges de Proa!</span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><b>Títol:</b></span><span style="font-style: normal;"> El cas únic de Sam Finkler</span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><b>Autor:</b></span><span style="font-style: normal;"> Howard Jacobson</span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><b>Traductor:</b></span><span style="font-style: normal;"> Ferran Ràfols Gesa</span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><b>Editorial: </b></span><span style="font-style: normal;">Proa</span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><b>Data de publicació:</b></span><span style="font-style: normal;"> Març de 2011</span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-84626734568356198112011-04-19T15:50:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.278-07:00A la caça de la dona, James Ellroy<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMqZJdZ7mHT2EL8DuE604GJT74l6bYJEjd_AQcebvof2IStt2DipGEs6yD3It4cL18Y3owE_B0v-yTrTdlhFuX_i6HeadBOgHqX0Yl74929oMijHabUJ8VUAfcvXGbjH0B_G4LiC0LTuY/s1600/Ellroy+-+Hilliker+001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMqZJdZ7mHT2EL8DuE604GJT74l6bYJEjd_AQcebvof2IStt2DipGEs6yD3It4cL18Y3owE_B0v-yTrTdlhFuX_i6HeadBOgHqX0Yl74929oMijHabUJ8VUAfcvXGbjH0B_G4LiC0LTuY/s320/Ellroy+-+Hilliker+001.jpg" width="203" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><i></i><br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">En l'obra i en la personalitat de <a href="http://www.ellroy.com/">James Ellroy</a> hi batega un nucli fosc, una energia intensa i angoixant. No és difícil determinar d'on prové: quan Ellroy tenia només deu anys, la seva mare va morir assassinada. D'aleshores ençà, el seu fantasma l'ha perseguit. Ellroy sempre ha cregut que aquesta mort la va provocar ell, que havia maleït la seva mare i que al seu torn havia quedat maleït per ella. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">La maledicció va prendre forma poques setmanes abans de l'assassinat. Els pares d'Ellroy s'estaven separant. Ellroy i la seva mare van parlar d'amb qui preferia viure el nen. Ell va dir que amb el pare. Ella li va clavar una bufetada. La barreja d'odi i d'atracció il·lícita que Ellroy va sentir en aquell moment per la seva mare el va dur a desitjar-li la mort. I la mort va arribar, violenta i encara avui inexplicada. De resultes de tot això, James Ellroy ha passat tota la vida obsessionat amb les dones i ha vist com el fantasma de la seva mare s'interposava una vegada i una altra en les seves relacions successives. <i><a href="http://www.angleeditorial.com/libro.asp?codart=N052">A la caça de la dona</a> </i><span style="font-style: normal;">és el relat dels efectes de la maledicció Hilliker (cognom de la mare) i una reflexió sobre els vincles tan envitricollat que sempre més han tingut</span> Ellroy i les dones. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Dues característiques singularitzen aquest llibret pertorbador: l'honestedat i la concisió. Ellroy s'ha construït un personatge públic sovint antipàtic (petulant, dretà, fortament religiós, poc amic dels drets civils) però és evident que la seva obra està feta des d'un sentit moral molt fort. Aquest sentit moral l'obliga a ser cru amb si mateix, a no suavitzar mai la sordidesa de la realitat, a mostrar-se a si mateix de manera gens afalagadora, i a la vegada a ser just, tendre i agraït amb les dones que l'han estimant. L'ànsia d'explicar-ho tot, de posar la carn a la graella dóna a <i>A la caça de la dona</i> una força especial. Però aquesta força no seria tan eficaç sense la particular prosa de l'autor. Ellroy és ferotgement concís i el seu estil es podria definir de manera precisa però enganyosa com a frase-punt, frase-punt. Poques coordinades i pràcticament cap subordinada. Ritme telegràfic, sequedat extrema. Però aquesta fórmula podria suggerir un laconisme a l'estil del Carver de Lish, i no. Les successions de frases i punts d'Ellroy estan farcides de pirotècnia verbal: un argot tan peculiar que és més aviat un idiolecte, al·literacions, jocs de paraules, jocs amb la sonoritat, una recerca constant per la sorpresa verbal, gust per les paraules estrambòtiques... Un estil veritablement inconfusible, cosa que no es pot dir de gaires autors. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Les dones omplen el llibre en desfilada constant, però en el rerefons hi apareix un altre tema que m'ha interessat enormement i que no voldria passar per alt: la creació artística. És probable que Ellroy representi un cas extrem d'escriptor: poc format, poc lector, el seu talent no prové d'una obertura de mires sinó d'un tancament. Ellroy s'interessa obsessivament per un nombre molt reduït de coses (les dones, Beethoven, la història americana recent) i es desentén de la resta. No és un home amb una curiositat general. És un fanàtic i és enormement ambiciós. Se cenyeix als seus temes i hi aprofundeix sens fi: barrina sol a les fosques durant hores i hores, precisa imatges, intensifica percepcions i en acabat treballa fins a l'extenuació sense deixar-se distreure per res. Per res que no siguin les dones, és clar. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><i>A la caça de la dona</i> és un llibre singular i una aposta valenta d'Angle Editorial. Que Ellroy no estigués traduït al català clamava al cel. De moment, aquest primer Ellroy català parteix amb desavantatge: la versió castellana (molt bona, de Montserrat Gurguí i Hernán Sabaté) fa setmanes que és a les llibreries. Sigui com sigui, espero que el llibre tingui una oportunitat, perquè se la mereix. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><b>Títol:</b> A la caça de la dona</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><b>Autor:</b> James Ellroy</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><b>Traductor:</b> Ferran Ràfols Gesa</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><b>Editorial: </b>Angle</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><b>Data de publicació:</b> Març de 2011</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"></div></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-73190565194917970632011-04-15T08:35:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.275-07:00Una espia a la casa de l'amor, d'Anaïs Nin<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbjtFbw1yC4UG6T3ljgzaCAZmFPX7t2IzBzMqmDjBHhRC_ojpI0D_RFzkZg0Qnr6ZbkOEJjlKbreJNsYNXISz-ogkxIJYKsT8_c5SdMoJxqGZcA0rDWlFXMexHNb0XKmA-_DphIv_nsbA/s1600/nin-cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbjtFbw1yC4UG6T3ljgzaCAZmFPX7t2IzBzMqmDjBHhRC_ojpI0D_RFzkZg0Qnr6ZbkOEJjlKbreJNsYNXISz-ogkxIJYKsT8_c5SdMoJxqGZcA0rDWlFXMexHNb0XKmA-_DphIv_nsbA/s320/nin-cover.jpg" width="215" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbjtFbw1yC4UG6T3ljgzaCAZmFPX7t2IzBzMqmDjBHhRC_ojpI0D_RFzkZg0Qnr6ZbkOEJjlKbreJNsYNXISz-ogkxIJYKsT8_c5SdMoJxqGZcA0rDWlFXMexHNb0XKmA-_DphIv_nsbA/s1600/nin-cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(Adjunto el text sobre el qual vaig improvisar en la presentació d'ahir a la nit a l'Horiginal. Si sembla una mica despentinat és perquè està pensat per ser dit en veu alta i no al peu de la lletra. He de dir que el públic va respondre amb molta amabilitat)</div><br />
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Quan em va arribar la proposta de traduir <a href="http://labreu.wordpress.com/2011/03/30/1950/"><i>Una espia a la casa del'amor</i></a>, d'Anaïs Nin, vaig quedar amb l'editor per parlar-ne davant d'una cervesa i vaig cometre l'error de sempre, l'error que a hores d'ara ja hauria d'haver après a evitar. Vaig fullejar una mica el text, vaig llegir una frase per ci per lla, la vaig traduir mentalment, vaig veure que el llibre no feia gaire embalum i vaig decidir que tot serien flors i violes. Aquesta tàctica de fullejar i decidir que les coses són senzilles m'ha ficat en un munt de merders al llarg de la meva vida professional, perquè aquestes coses no funcionen així i quatre frases espigolades no et donen la idea del que és un llibre. I traduir gairebé mai no és fàcil. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">I bé, em vaig equivocar: aquest llibret que teniu entre mans (o que hauríeu de tenir, si més no) m'ha portat molts més maldecaps dels que vaig intuir aquell primer dia, i, com passa sempre que un llibre tiba una mica la corda, m'ha portat a fer reflexions relativament abstractes sobre l'anglès i el català, sobre el geni de la llengua i totes aquestes coses que sonen molt romàntiques però que és evident que existeixen. Cal dir d'entrada que les dificultats amb què em vaig trobar (que si tot ha anat bé no han de ser perceptibles en el text final) no tenien res a veure la complexitat del vocabulari, que no era tal, i que sempre hauria pogut resoldre fent les consultes pertinents al diccionari, sinó amb la música de la frase. Si hagués de definir <i>Una espia a la casa de l'amor</i> amb una sola paraula diria que és un llibre arremolinat. Encara que sigui una novel·la i s'editi en una col·lecció de narrativa, el llibre no té una estructura narrativa diguem-ne clàssica o convencional. Hi ha una protagonista omnipresent, la Sabina, dona de múltiples amors. I l'autora no passa de l'un a l'altre d'una manera lineal; més aviat diria que cadascun dels homes de la Sabina és l'ull d'un remolí, d'un remolí que neix d'una primera escena descriptiva (i, encara que la narració no sigui el mode predominant en el llibre, Nin és una narradora excepcional, capaç de causar impressions molt vívides literalment amb quatre pinzellades, com podreu veure d'aquí a uns mesos també gràcies a Labreu Edicions) i després accelera i es va fent més i més abstracte, fins que arriba un punt que el llibre acaba sent una mena de reflexió arremolinada sobre el concepte de remolí, si tal cosa és possible. Però m'estic allunyant del que volia dir. El cas és que jo m'havia d'enfrontar a tots aquests remolins, en certa manera m'hi havia de capbussar seguint l'autora. I el que vaig descobrir és que l'anglès permet fer capbussades més llargues que no pas el català; exagerant una mica diria que l'anglès és un cetaci capaç d'assolir grans profunditats sense sortir a respirar, mentre que el català és una mena de... granoteta que ha de treure el cap força sovint a risc d'ofegar-se. És una cosa que havia intuït altres vegades i que té a veure amb la facilitat amb què l'anglès encadena gerundis i marques de simultaneïtat fins que arriba un moment que sembla que tot passi a la vegada i que res no tingui subjecte, però no us avorriré amb tecnicismes. El cas és que em vaig adonar que el repte consistia en intentar allargar les capbussades tant com pogués... sense matar la granoteta. L'havia de deixar grogui, a un dit de l'ofec, però la granoteta havia de sobreviure. Un cop vaig haver fet aquesta constatació, la traducció va començar a fluir d'una altra manera. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Aquesta naturalesa arremolinada fa que <i>Una espia a la casa de l'amor</i> sigui un llibre profundament ambigu. Ho és pel que fa a les transicions entre els homes i les escenes, com explica la mateixa Nin en una imatge molt bonica: diu que sempre que la Sabina ha acabat d'explicar alguna cosa, quan s'adona que els oients (els lectors, en aquest cas) la segueixen i s'han fet una imatge mental del que està relatant, treu un esborrador enorme i elimina el que acaba de dir, fa que es perdin les juntures. Però aquesta ambigüitat no és només en simplement formal, també afecta al nucli fort del llibre. En aquesta novel·la, Anaïs Nin presenta la vida que ha decidit viure (perquè s'ha de ser molt ingenu per no veure lligams entre ella i la Sabina), una vida de multiplicitat, de rebuig a la noció d'amor únic i immutable, a qualsevol forma de confinament, i és evident que en certa manera s'hi reivindica, que defensa la seva manera de viure (i sé perfectament que els bons llibres no donen receptes per viure, però sí que s'interroguen sobre com s'ha de viure, quina és la millor manera d'omplir els quatre dies que ens han estat concedits a la Terra), però que a la vegada experimenta aquesta forma de vida amb una profunda sensació de conflicte; amb la necessitat de justificar-se, de ser jutjada, d'aconseguir una mena d'aprovació externa. La Sabina és valenta i audaç, però també està plena de dubtes, de pors, de temor al judici aliè, com d'altra banda suposo que és inevitable quan algú (especialment en aquella època, especialment en el cas d'una dona) decideix viure allunyat de les convencions. <i>Una espia a la casa de l'amor</i> és un llibre sobre l'hedonisme, però a la vegada és un llibre angoixat; és un llibre sobre una dona que vol ser lliure, gaudir plenament, però és un llibre nocturn... I lluminós, també, diria, tot i que la seva brillantor és més aviat la guspira que fa saltar una llum distant sobre una superfície metàl·lica, negra i brunyida.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Però me'n torno a anar molt lluny, i això últim ja no tenia res a veure amb la traducció. Per acabar, només voldria fer un petit esment a la col·lecció <a href="http://labreu.wordpress.com/col%C2%B7leccio-la-intrusa/"><i>La intrusa</i></a> i al seu capo, en Miquel Adam. Ell segurament no se'n recorda (en aquests mesos he tingut oportunitat de constatar que no té gaire memòria) però ens vam conèixer deu fer dos anys llargs. Era un dia que jo m'havia endut un disgust relacionat amb la feina (m'havien fet un lleig innecessari) i ofegava les penes al Canigó quan una amiga editora em va dir que uns metres més enllà donaven no sé quin premi i que hi havia barra lliure. Com no podia ser d'altra manera, em vaig alçar immediatament i vaig córrer cap allà. I tot just entrar em van presentar el Miquel, que estava molt nerviós perquè duia a la butxaca el primer llibre de la col·lecció de narrativa de Labreu, que tot just acabava de rebre. Jo coneixia i admirava Labreu com a editorial <a href="http://labreu.wordpress.com/col%C2%B7leccio-alabatre/">de poesia</a>, però no tenia ni idea que s'haguessin llançat a editar prosa. Ell me'n va parlar en els seus termes habituals (com un suïcidi, vaja), i em sembla que es va alegrar de trobar algú tan interessat per l'editorial (i que unes copes després el va saber relacionar amb el seu <a href="http://artistabansconegut.blogspot.com/">alter ego</a> <a href="http://lasegonaperiferia.blogspot.com/">blogaire</a>). Sigui com sigui, de seguida em vaig adonar que darrere la retòrica suïcida i els presagis ominosos hi havia un entusiasta, és més, un mestre de l'entusiasme encomanadís. Aquell dia em va alegrar la nit (perquè, ho he de dir, jo no sóc especialment entusiasta ni eufòric) i recordo que vaig sortir d'allà desitjant de tot cor que la nova col·lecció tingués llarga vida i que el tal Dovlàtov els funcionés d'allò més bé. És per això que dos anys em fa tanta il·lusió ser aquí presentant un llibre d'aquella col·lecció que he tingut l'arremolinat plaer de traduir. </div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-40297954944361979052011-04-12T03:49:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.245-07:00Vida pública<div style="text-align: justify;">El traductor literari és, per definició, un ésser que viu a l'ombra, lluny dels focus que alguna vegada se centren en les obres i els autors que ha traduït. Aquesta ombra és justa i necessària, perquè traduir és escriure sota la pell d'un altre, però a vegades es fa tan espessa que ens acaba ocultant del tot. Molt de tant en tant, però, hi ha algun editor sensible que recorda la nostra existència, pensa en les hores que ens hem passat batallant amb el text que ha publicat i, amb bon o mal criteri, això ja no ho sé, ens deixa xerrar una estona en públic. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I bé, els atzars de la producció editorial (ajudats per aquell senyor que matava dracs i una conjunció astral especialment favorable) han volgut que en els propers dies participi en dos d'aquests esdeveniments raríssims, en els quals intentaré infructuosament parlar una mica menys de pressa que de costum. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Dijous 14 d'abril</b> presentem <a href="http://labreu.wordpress.com/2011/03/30/1950/"><i>Una espia a la casa de l'amor</i></a>, d'Anaïs Nin, a la <a href="http://horinal.blogspot.com/2011/04/blai-bonet-anais-nin.html">llibreria bar l'Horiginal</a>. L'acte l'organitza l'admirable colla de Labreu, editors i fans de l'obra en qüestió, i tindrà lloc a dos quarts de nou del vespre.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Dilluns 18 d'abril</b> participaré, al <a href="http://mmcat.cat/site/">Museu del Modernisme Català</a>, en una <a href="http://www.tresc.cat/fitxa/llibres/19423/Sant-Jordi-2011--Trobada-literaria-amb-els-traductors-de-Thomas-Pynchon"><i>Trobada literària amb els traductors de Thomas Pynchon</i></a>, juntament amb David Cañadas i Iñaki Tofiño (traductors d'A contrallum) i Marina Penalva (editora d'Amsterdam). Serà a les set de la tarda. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No cal dir que si us vaga de passar per qualsevol dels dos actes, hi sereu excepcionalment ben rebuts!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-10368894836930857372011-04-11T05:14:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.236-07:00Una vida excèntrica (I)<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHysUCR2pwb6_Wby4Pj5oDnAcckwy_zPCKE0ALzuKL0dDhraaub11q0xbJ4Y_eIKtqXLc5Ft7VRJQUSzAcsRXldeWh2ea-Ex59ogO9JW-rftZUPFJozN-5N-6wkJfgWRWKpkHm_QOkgVU/s1600/nothomb.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHysUCR2pwb6_Wby4Pj5oDnAcckwy_zPCKE0ALzuKL0dDhraaub11q0xbJ4Y_eIKtqXLc5Ft7VRJQUSzAcsRXldeWh2ea-Ex59ogO9JW-rftZUPFJozN-5N-6wkJfgWRWKpkHm_QOkgVU/s320/nothomb.png" width="240" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Si alguna cosa ha donat continuïtat a la meva carrera com a traductor és la presència al faristol de casa, cada estiu, d'una novel·la d'Amélie Nothomb. Seva va ser la primera novel·la que vaig traduir (el llunyaníssim estiu de 2004, en col·laboració amb Nathalie Barbeta) i ara que ja fa temps que m'he anat decantant cap a la literatura anglosaxona, seves són les úniques novel·les que continuo traduint del francès. Aquesta regularitat ha estat possible gràcies a la fèrria disciplina amb què treballa l'autora, que ha afirmat en multitud d'ocasions que escriu tres o quatre novel·les l'any (curtes, perquè si no la cosa seria físicament impossible), en tria una i la publica, sempre la segona quinzena d'agost a l'editorial Albin Michel, que la va descobrir el 1992. </div></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Les novel·les de Nothomb s'acostumen a classificar en dos grups, les de tema autobiogràfic i les que són estrictament de ficció. D'entrada, aquesta separació pot semblar una mica tosca, i havent-la traduït un munt de vegades, em veig capaç d'afirmar sense cap dubte que l'estil de l'escriptora no canvia gens d'una novel·la a l'altra, tant si ella n'és la protagonista com si no. Nothomb és una autora de frase curta i marcadament musical, sempre a la recerca de l'aforisme generalitzador i brillant. A banda de l'estil, tota la seva producció presenta altres trets compartits: un gust per l'exageració i les solucions dràstiques, un sentit molt fort de la puresa i una ànsia d'intensitat i concisió, per esmentar-ne només uns quants.</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
Però, per més característiques compartides que hi hagi, també hi ha diferències molt clares entre les novel·les autobiogràfiques i les de ficció estricta. En general, en les de ficció estricta, Nothomb tendeix a presentar una situació extrema i a anar tensant més i més el mecanisme narratiu. Aquestes novel·les presenten gairebé sempre una heroïna bellíssima, jove i intel·ligent, ja sigui com a protagonista principal o com a objecte de l'amor del protagonista. Són novel·les que volen ser fulgurants, i que convencen més o menys en funció de si s'accepta o no el seu punt de partida.</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
En contrast, les novel·les autobiogràfiques tenen un ritme narratiu molt més relaxat i combinen la seva intenció concreta (molt clara en cadascuna d'elles) amb el paper que representen en tot el cicle de la vida de l'autora. I és que la successió d'aquestes novel·les permet l'aparició del que per mi és la gran creació de l'autora: el personatge Amélie Nothomb. Aquest personatge reuneix moltes de les obsessions presents a les novel·les no-autobiogràfiques, però amb un tractament molt diferent: el fet que l'objecte de les seves exageracions sigui ella mateixa desencadena un efecte humorístic i distanciador molt eficaç, realçat per la convicció amb què l'autora manté que tot el que explica és cert (i no només poèticament cert, o essencialment cert, si no cert fins a l'últim detall, fil per randa). Nothomb no es presenta com una de les seves heroïnes de somni (paper que ocupa la seva germana) sinó que es fa objecte de múltiples invectives que l'humanitzen i que donen una altra profunditat a les seves veritats de fons, les mateixes que apareixen a les novel·les que ella no protagonitza. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El cicle autobiogràfic consta, de moment, de sis novel·les: <a href="http://www.albin-michel.fr/Le-Sabotage-amoureux-EAN=9782226065025">Le sabotage amoureux</a> (en castellà a <a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_533">Anagrama, en traducció de Sergi Pàmies</a>), <a href="http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/estupor-i-tremolors_11663.html">Estupor i tremolors</a> (traduïda al català per Antoni Dalmau), Metafísica dels tubs (també traduïda per Antoni Dalmau, sense link), <a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/biografia-de-la-fam_6725.html">Biografia de la fam</a> (traducció de Ferran Ràfols i Nathalie Barbeta), <a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/ni-d-eva-ni-d-adam_10700.html">Ni d'Eva ni d'Adam</a> (traducció de Ferran Ràfols) i <a href="http://www.albin-michel.fr/Une-forme-de-vie-EAN=9782226215178">Une forme de vie</a> (encara no traduïda). </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Com que ja m'he allargat prou, deixo per a un altre dia el comentari sobre<i> Biografia de la fam</i> i <i>Ni d'Eva ni d'Adam</i>. Només diré que aquest últim és la traducció nothombiana que més he gaudit. </div><br />
<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-18675657031956266502011-03-24T13:06:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.240-07:00Animals destructors de lleis, de Ricard Salvat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHi42Vc0mZiLpzA0ATmB3hRGZ68YxW5ciSCIMbuZB0Dmhin6wo9ywhz0U-oi0acGNw1B1zgO2mNHr-ec2dBOeeL1GmP5pyoCkGPRh0lkSdSYW4Wc3VNq1htDbGibSJriGsDsxS2kQIn_A/s1600/Animals+destructors+de+lleis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHi42Vc0mZiLpzA0ATmB3hRGZ68YxW5ciSCIMbuZB0Dmhin6wo9ywhz0U-oi0acGNw1B1zgO2mNHr-ec2dBOeeL1GmP5pyoCkGPRh0lkSdSYW4Wc3VNq1htDbGibSJriGsDsxS2kQIn_A/s320/Animals+destructors+de+lleis.jpg" width="225" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Avui aprofito una efemèride trista (es compleixen dos anys de la mort de <a href="http://ricardsalvat.com/">Ricard Salvat</a>) per parlar d'un llibre que és alhora molt recomanable i molt il·lustratiu de part dels problemes que envolten la cultura catalana. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i><a href="http://www.editorialmeteora.com/libro/animals-destructors-de-lleis/55">Animals destructors de lleis</a></i> és, des de molts punts de vista, una raresa. Per començar, és l'única novel·la d'un home que després es dedicaria en cos i ànima al teatre, una obra única i precoç: Salvat la va escriure amb només vint-i-quatre anys i li va servir per guanyar el premi Joanot Martorell de 1959. Dit d'una altra manera, <i>Animals destructors de lleis</i> permet intuir una trajectòria narrativa molt interessant que per un motiu o un altre l'autor va decidir no dur a terme. L'edició commemorativa del 50 aniversari que en va fer Meteora conté un pròleg on el mateix Salvat comenta breument les vicissituds que van envoltar la concessió del premi, la posterior edició del llibre, i la rebuda que li van dispensar algunes patums, ferides perquè un premi com aquell hagués recaigut en algú tan jove. Però em sembla que aprofundir massa en això no fa cap favor al llibre, i si per alguna cosa serveix és per constatar una vegada més les duríssimes condicions en què malvivia la cultura catalana en els anys de plom del franquisme, quan guanyar o no guanyar un premi equivalia a existir o no existir com a escriptor. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Perquè, convé dir-ho de seguida, <i>Animals destructors de lleis</i> és una novel·la estranya i atmosfèrica que es reivindica per si mateixa. El primer que sorprèn el lector és l'ambientació de la novel·la, totalment inusitada en la narrativa catalana: a grans trets, el llibre relata la vida de Sandre, un jove català que ha emigrat a Alemanya per treballar en una fàbrica i que mira de cultivar les seves inquietuds polítiques i culturals amb el poc temps lliure que li deixa la feina. Mentrestant, viu en una habitació llogada a casa d'una parella que el trasbalsa per la seva manera de viure, especialment la dona, Inge, amb qui té una relació carregada de tibantors sexuals. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En gran part, <i>Animals destructors de lleis</i> és la crònica d'un desconcert. D'un desconcert múltiple, diria. Sandre no se sap avenir que els carrers alemanys siguin tan freds, tan iguals, que en aquell país sempre hi faci tant de fred; no entén que un poble que ha viscut una guerra tan dura de cop i volta es trobi tan lliurat al consumisme, que hi hagi parelles que es casin i visquin anys i anys junts sense tenir fills; es barreja una mica amb la bohèmia sense acabar-s'hi de lliurar i sempre amb una recança molt forta. És honest i autèntic en les seves inquietuds i jutja amb severitat i un punt d'encarcarament el que percep com a inautenticitats dels altres. Treballa a la fàbrica amb l'esperança idealista de conèixer el proletariat, immigrants d'altres orígens (els perses) però de seguida s'hi troba incòmode i descobreix la distància sideral que separa els obrers reals dels que apareixen als manifestos esquerranosos. En poques paraules, Sandre surt de la Catalunya grisa, pobra i moralment asfixiant del moment, es troba de cop i volta amb la vida europea de l'època i no pot evitar que (sent com és un ingenu, per més teoria que tingui al cap) tot plegat el deixi parat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per expressar el desconcert i el malestar que envaeixen el seu protagonista, Salvat fa servir un estil estrany, a la vegada clar i elusiu, racionalíssim però amb un punt vague i sensual. Un estil que funciona i acaba donant personalitat a la novel·la, tot i que, com era gairebé inevitable en aquells anys, especialment en la generació jove, educada completament a l'escola franquista, s'hi perceben un munt de vacil·lacions. Al pròleg hi diu que Espriu va corregir el llibre, o sigui que potser no totes les tries són del mateix Salvat, però a mi em sembla notar-hi una voluntat de fons de fer servir un català relativament natural que de tant en tant es veu engavanyat amb algun "car" dels que exigia l'època i alguna frase amb un ordre de paraules estrany, que (i ara faig literatura-ficció), potser Salvat hauria acabat eliminant si hagués continuat escrivint novel·les. </div><br />
<div style="text-align: justify;">Doncs bé, tenim una novel·la bona i interessant escrita per un jovenet de 24 anys... I tot d'un plegat arriba el silenci. Com és que feia tantíssims anys que no en parlava ningú? Jo mateix coneixia prou bé el "personatge Salvat", havia parlat amb ell alguna vegada i fins uns mesos abans que sortís aquesta reedició no tenia ni idea de l'existència de la novel·la. La transmissió cultural ha fallat de manera estrepitosa. Tan sobrats anem, de novel·les de mèrit? Ara m'esplaiaria molt més del que cap lector d'aquest blog estaria disposat a aguantar, però sovint he pensat que els lectors interessants en la prosa catalana pequem d'indolència, cometem l'error de llegir i defensar només les obres mestres inqüestionables, <i>Mirall trencat</i> i <i>Incerta glòria</i>, per dir-ne dues, o el <i>Quadern gris</i>, i que ens oblidem d'un grapat d'obres que potser estan un o dos graons per sota en quant a excel·lència literària, però que no deixen de ser notabilíssimes i que expliquen moltes altres coses que les nostres solitàries obres mestres no tenen temps ni ganes d'explicar. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Uns dies després de la mort de Ricard Salvat es van reemetre diverses entrevistes radiofòniques que li havien fet (en recordo una a Catalunya ràdio i una altra a la Com), i en una d'elles Salvat explicava que Sebastià Juan Arbó, ebrenc com ell, li havia dit molts anys enrere que aquest país està condemnat a començar sempre de zero, que cada generació es veu obligada a tornar a començar la casa des dels fonaments, sense aprofitar res del que ha deixat la generació anterior. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per desmentir-lo, potser podríeu llegir la novel·la. </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-69417723445610015682011-03-23T07:01:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.273-07:00El deute infinit<div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRFaMUo3AS4oSoZgprBCkv6_b3Y7M38iK2GpuDkri1kcVe8LVQgbBnxTtH9yJeGk6ovH4DCLq9EoVcxyfLGObm21Chr0g8OM1ASY7sD20HLJbF_EeWVhK-P0XINTgsg9K53yD1eXKQkzU/s1600/usedbooks.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRFaMUo3AS4oSoZgprBCkv6_b3Y7M38iK2GpuDkri1kcVe8LVQgbBnxTtH9yJeGk6ovH4DCLq9EoVcxyfLGObm21Chr0g8OM1ASY7sD20HLJbF_EeWVhK-P0XINTgsg9K53yD1eXKQkzU/s320/usedbooks.jpg" width="320" /></a></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Jove traductora aclaparada per la feinada que se li ha girat</span></td></tr>
</tbody></table> <br />
Si alguna cosa m'ha quedat dels meus anys d'estudiar ciències és la creença, molt menys estesa del que es podria imaginar, que els números signifiquen alguna cosa. I és per això que quan s'acosta aquesta època de l'any espero amb curiositat els extractes de vendes (que reben el nom irònic de liquidacions) que les editorials envien als autors i traductors dels seus llibres i que ens permenten fer-nos una idea, encara que sigui només aproximada, de la quantitat de gent a qui arriba la nostra feina.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquests extractes de vendes sempre porten sorpreses: llibres que no han fet soroll però que s'han venut relativament bé, llibres amb vendes negatives (les temudes devolucions), llibres que han patit unes mermes (sic) de 600 exemplars (m'imagino que vol dir que els han destruït, perquè dubto que els magatzems s'inundin tan sovint i em sembla complicat "perdre" mig metre cúbic de llibres), etc. En general, la mena de traduccions que he fet fins ara es mouen en xifres modestes i perfectament descriptibles. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La ironia de les suposades liquidacions (en el cas dels traductors) és fruit d'una senzilla operació matemàtica: l'editorial t'informa dels diners que et corresponen en concepte de drets de traducció, en resta la bestreta que vas cobrar en el seu moment i obté un resultat (tret que hagis traduït un Harry Potter o alguna cosa per l'estil) invariablement negatiu. És a dir, sembla que l'editorial t'estigui dient que <i>els deus</i> mil, dos mil o tres mil euros... per cada llibre traduït! Per sort, tots plegats esperem que el teòric deute s'eixugui amb vendes futures, perquè qualsevol intent d'eixugar-los a còpia de treballar més només serivira per anar acumulant noves liquidacions negatives i enfonsar-te cada vegada més en l'espiral...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(Potser val la pena que m'expliqui una mica: en general, els traductors cobrem una determinada tarifa per pàgina en concepte de "bestreta dels drets de traducció" --normalment un 1% del preu de venda sense Iva, tot i que el 0,5% tampoc és inhabitual--, i quan els drets generats per les vendes dels llibres compensen la bestreta comences a cobrar les liquidacions pertinents. A la pràctica, però, aquesta bestreta acaba sent un preu final, perquè els llibres gairebé mai no s'arriben a vendre prou per compensar-la, com a mínim en català.)</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però qui no es consola és perquè no vol, i aquest any em miro les xifres amb uns altres ulls. I ho faig gràcies a la Maria Bohigas, editora de club Editor, que en un article aparegut (i després desaparegut) al blog <a href="http://editor1984.blogspot.com/"><i>Criatures obstinades</i></a>, deia, entre moltes altres coses igualment interessants:</div><div style="text-align: justify;"><blockquote>El cas és que, a qualsevol país, aconseguir que un 0,01% de la població compri un llibre ja és un èxit. A França, aquesta fracció representa 6.000 lectors; a Catalunya en representaria 750, una xifra insuficient per amortitzar el cost d’un llibre traduït, suposant que tots aquests 750 compressin el llibre en traducció catalana i no castellana. No podem inflar el nostre públic potencial sumant-hi la població insular i valenciana perquè la realitat demostra que els llibres editats al Principat circulen escassament a València i les Illes —com tampoc circulen prou entre nosaltres els llibres editats a les Illes i a València.</blockquote></div><br />
Oh meravella! Gràcies al criteri del 0'01%, ara m'arriben extractes de vendes que m'haurien semblat precaris i penso, amb el cor eixamplat: "Mira, en qualsevol país, això ja és un èxit!" i quan les traduccions arriben al 0,02 o al 0,03% de la població la cosa pren un caire colossal, gairebé de fenomen mediàtic...Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-895129683008878546.post-50362121180060537832011-03-17T14:46:00.000-07:002013-04-21T14:35:13.250-07:00Traducció inversa (i 2)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPWUcy-OE7wKRy-A7jVfEb8QspvtrHtkLtsP7v8IssfBNq4RTVsN7nJcvDSOJQzb_vk3Bq4xrN5s4xOIXJv-XBLCY1TzK6BbYaflA4gdrH3gA-nTfgNP35XDjoLfeTgn69DGeNv4Lpa-U/s1600/Pamano+%25281%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPWUcy-OE7wKRy-A7jVfEb8QspvtrHtkLtsP7v8IssfBNq4RTVsN7nJcvDSOJQzb_vk3Bq4xrN5s4xOIXJv-XBLCY1TzK6BbYaflA4gdrH3gA-nTfgNP35XDjoLfeTgn69DGeNv4Lpa-U/s200/Pamano+%25281%2529.JPG" width="140" /> </a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8ofoPlyxZyG822s6Zgbhs7uKH75SACHz1y1u1a8YtOcKEKWuXe5JZ954Kz1v26cWGm1OAgIssuGAXw8CUvtgFfHNUGLOeOZgdJPVg__D1HqPod3fFmIRWvaMOADQzQ7aZBCcpfc1KpLQ/s1600/mons%25C3%25B3+monz%25C3%25B3.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8ofoPlyxZyG822s6Zgbhs7uKH75SACHz1y1u1a8YtOcKEKWuXe5JZ954Kz1v26cWGm1OAgIssuGAXw8CUvtgFfHNUGLOeOZgdJPVg__D1HqPod3fFmIRWvaMOADQzQ7aZBCcpfc1KpLQ/s200/mons%25C3%25B3+monz%25C3%25B3.JPG" width="200" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> </div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8lUqq2g22c4NzPImugy7Z-M3WgIWJD4nK6utbJV6ocBwLFbCHgs_ZaWLUVPLO5XEUrAGsBDXPjwpNjPFykYnvamXLAKHftPPHLRTtMl6k3nBUTrNkgWfERxzWCP8v5QSmOyz1u_P4wI8/s1600/Pi%25C3%25B1ol.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8lUqq2g22c4NzPImugy7Z-M3WgIWJD4nK6utbJV6ocBwLFbCHgs_ZaWLUVPLO5XEUrAGsBDXPjwpNjPFykYnvamXLAKHftPPHLRTtMl6k3nBUTrNkgWfERxzWCP8v5QSmOyz1u_P4wI8/s200/Pi%25C3%25B1ol.JPG" width="150" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8ofoPlyxZyG822s6Zgbhs7uKH75SACHz1y1u1a8YtOcKEKWuXe5JZ954Kz1v26cWGm1OAgIssuGAXw8CUvtgFfHNUGLOeOZgdJPVg__D1HqPod3fFmIRWvaMOADQzQ7aZBCcpfc1KpLQ/s1600/mons%25C3%25B3+monz%25C3%25B3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a></div><div style="text-align: justify;">En general, força millor del que m'esperava, tenint en compte el pes demogràfic i el grau de difusió de totes dues llengües. S'endevina un camí català-castellà-alemany-hongarès. Em repeteixo, però s'hi troba a faltar Rodoreda, que hauria de tenir com a mínim un parell o tres de títols a totes les bones llibreries europees. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><span id="goog_1382865070"></span><span id="goog_1382865071"></span>Ferran Ràfols Gesahttp://www.blogger.com/profile/05742208906847267005noreply@blogger.com2