Així és la vida, Charlie Brown, de Charles M. Schulz (I)

"Els llibres dels Peanuts van ser de les primeres coses que vaig llegir i tan bon punt els vaig veure vaig saber que volia ser dibuixant de còmics. Em vaig identificar instantàniament amb els dibuixos plans i austers, amb l'honestedat de les inseguretats dels nens i amb el món estrany i separat de l'Snoopy. En aquell moment no em vaig adonar de com n'era d'innovador, tot plegat, només sabia que tenia una mena d'humor i de veritat que no havia trobat a cap altra vinyeta. Ara, en rellegir aquells llibres, em quedo parat de veure com n'era de melancòlica, la tira, als anys seixanta. És segur que cap altre còmic no ha presentat un món tan inhumà i d'una crueltat tan incessant. L'autotortura d'en Charlie Brown enfrontat al fracàs constant és divertida d'una manera amarga, desesperadament trista. Crec que el més important que vaig aprendre dels Peanuts és que una tira còmica pot tenir una vessant emocional i parlar dels grans temes de la vida d'una manera sensible i perceptiva".

Qui parla així és el gran Bill Watterson, a The Calvin & Hobbes Tenth Anniversary Book, el llibre que commemora la dècada d'existència de la seva obra mestra, i no se m'acut cap manera millor de presentar l'antologia que vaig tenir el plaer de confeccionar i traduir per a l'editorial Empúries. Així és la vida, Charlie Brown, reuneix unes vuit-centes tires de l'època gloriosa dels Peanuts, que va de 1958 a 1977, més o menys, agrupades per temes: l'amor, l'amistat, la família, l'escola, l'esport (que en el cas de Charlie Brown equival a derrota), la psiquiatria (en mans de la Lucy) i una part final dedicada a la tirada més filosòfica i abstracta de la sèrie. No hi va cabre tot el que hi volia posar, evidentment (i això que el llibre fa el doble de gruix del que inicialment havíem previst), en alguns casos per estranys problemes de comunicació amb la gent que gestiona el llegat de Schulz, però crec que el llibre dóna una idea força exacta del que van ser els Peanuts en el seu millor moment.

I no vull tancar l'apunt sense fer una lloança de l'autor, Charles M. Schulz. He dit més amunt que la gran època dels Peanuts va durar vint anys (dels gairebé cinquanta de vida de la tira): aviat és dit! Vint anys, un dia sí i l'altre també, petites variacions sobre uns mateixos temes, cada vegada més profundes, més divertides, amb el compàs perfecte de les quatre vinyetes, tic-tac-tic-tac, precís com un metrònom, amb el contrapunt setmanal de les tires de diumenge, més llargues i discursives, més lliures, amb més marge per a la imaginació. Malgrat el mercadeig publicitari que tant ha contribuït a desvirtuar la percepció de la tira (tema per un altre post que no trigaré a fer), sempre que torno a les fonts, als Peanuts originals, em meravella la constància i el rigor de Schulz, creador d'una obra mestra diària, d'un dels grans moments de la cultura popular de la segona part del segle XX, que en la seva forma original, mai no es va embastardir i que continua emocionant com el primer dia. Charlie Brown no va xutar mai la pilota.

Títol: Així és la vida, Charlie Brown

Autor: Charles M. Schulz

Editorial: Empúries

Selecció i Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Data d'aparició: Novembre del 2007

L'antologia també va tenir edició castellana. Us en deixo les dades:

Títol: Así és la vida, Charlie Brown

Autor: Charles M. Schulz

Editorial: El Aleph

Selecció: Ferran Ràfols Gesa
Traductora: Rosa Pérez

Data de publicació: Novembre de 2007