En general, força millor del que m'esperava, tenint en compte el pes demogràfic i el grau de difusió de totes dues llengües. S'endevina un camí català-castellà-alemany-hongarès. Em repeteixo, però s'hi troba a faltar Rodoreda, que hauria de tenir com a mínim un parell o tres de títols a totes les bones llibreries europees.
Diàlegs entre llengües minoritàries. No recordo haver llegit autors húngars, dubto del seu tracte recíproc.
ResponEliminaHome, com a mínim Sándor Márai sí que ha tingut una distribució molt àmplia (L'última trobada va guanyar el primer premi Llibreter), i Imre Kertész també arran del premi Nobel.
ResponEliminaRegirant una mica els prestatges de casa trobo un parell de llibres comprats però no llegits de Dezsö Kosztolányi que fan molt bona pinta... em sembla que acabo de trobar la meva propera lectura!
Em sembla que la recepció de l'hongarès ha patit molt la desaparició de l'Eloi Castelló, traductor per excel·lència de l'hongarès al català durant els primers anys d'aquest segle.