i, uns metres més enllà...
Però si només volies El petit de Cal Eril i el Vintró!
Però si ja tens la poesia completa de Maragall!
I aquesta passió per la cosa antiga? Però si no llegeixes Guimerà des de Terra Baixa!
Com és que en Casasses no surt a la portada del Max Jacob? Ni els traductors famosos no hi tenen dret?
Ai...
Jo el bon dia el vaig tenir ahir: Sergi Pàmies, César Aira, A. M. Homes i l'últim de Badly Drawn Boy.
ResponEliminaDiuen que el d'Edwyn Collins està bé. Ja ens diràs.
Jo provo d'anar-hi tant poc com puc al centre que la casa se'm fa petita.
ResponEliminaLes teves adquisicions fan molt bona pinta! M'ha fet molta gràcia veure-hi els Fred i son que tot just vaig descobrir la setmana passada. I el disc d'en Collins és tota una garantia.
Salutacions!
Quina alegria que fa arribar a casa carregats amb llibres, oi??
ResponEliminaAllau, David, Mireia,
ResponEliminales bosses plenes de llibres sempre fan goig, però aquesta vegada em vaig sorprendre a mi mateix, sobretot perquè ja havia fet una cosa semblant la setmana anterior a Londres i m'havia promès que em contindria una mica. L'única decepció del dia va ser constatar que l''Últimes notícies' d'Evelyn Waugh no té la visibilitat que es mereixeria.
El 'Losing sleep' de l'Edwyn Collins, està molt bé, feia dies que l'escoltava per l'Spotify. És senzill i bonic, i quan l'escolto sabent el que li ha passat no puc deixar d'admirar el coratge d'aquest home.
David, Fred i son estan molt bé i toquen una corda twee que no s'havia tocat mai en català (que jo sàpiga). Si has sentit 'L'arc de Sant Martí' (la millor cançó) ja saps què en pots esperar. Això sí, com passa sovint amb el twee i algunes branques de l'indie, a vegades en fan un gra massa, de tant 'casolanisme' i de tants tocs infantils. Algunes cançons m'agradaven més a la maqueta, però el disc està bé i s'hi endevina potencial per créixer.
I és l'únic disc que no esmenteu, però el que em té més obsessionat és el 'Vol i dol' del Petit de Cal Eril. Un disc de tema llòbrec (mort a tot arreu) però enèrgic, fet amb tremp, i que en algunes cançons té derives musicals quasi metafísiques (o sóc jo que deliro?). És un disc molt diferent de l'anterior (que també m'encanta), té poemes de Pere Quart i a estones recorda una mica els 'Música dispersa'. No puc deixar de cantar interiorment el final de 'Busca i captura'... Un individu a seguir de totes totes.
Si et serveix de consol, a Proa Llibres tenen "Últimes notícies" a l'aparador.
ResponEliminaOi tant que em serveix de consol! Gràcies!
ResponElimina