Ahir a la nit, l'equip del programa Llegir en cas d'incendi, de Ràdio Cornellà (que també s'emet en altres radios locals) va tenir la lloable iniciativa de dedicar una part del seu programa a reivindicar la figura sovint invisible del traductor literari i va tenir l'amabilitat de convidar-me a parlar una mica de l'ofici.
Evidentment, ara que m'he sentit diria algunes coses d'una altra manera, però si algú té interès a sentir la meva xerrera (a 45 rpm, el ritme normal és de 78 rpm), només cal que cliqui suaument sobre aquest link. La meva intervenció comença cap al minut 19 i acaba cap al 35.
Mon dieu! A tu si et deixen parlar no et pengen!!
ResponEliminaEi, m'ha agradat molt.
Quan publiquis la teva novel·la (o el que sigui) te la traduiré al gallec.
Salut!
Hola, Ferran: Vaig escoltar el programa perquè entrevistaven un traductor. Ara he sabut que has fet el primer Ellroy al català. Sóc la meitat traductora de l'Ellroy al castellà juntament amb l'Hernan Sabaté des dels Rincones Oscuros (1996). L'Hernan tot sol primer va fer "Jazz blanco" i "América".
ResponEliminaQuè, company, t'ha fet patir molt? Tinc moltíssimes ganes de llegir la teva versió.
Salutacions,
Montserrat
Ai, ara m'has fet gràcia, Matilde...
ResponEliminaTinc una xerrera inestroncable, no serviria de res negar-ho. I pensa que anava amb el fre de mà posat...
I m'encantarà que em tradueixis al gallec. A la meva àvia-gallega-que-parlava-català-però-no-parlava-gallec li hauria fet molta il·lusió!
Hola, Montserrat: Home, suposo que si ja esteu acostumats a traduir Ellroy deveu tenir una mà de solucions trobades en llibres anteriors que jo m'he hagut d'anar a empescant frase a frase. És una gran cosa això de tenir un autor a qui vas traduint al llarg dels anys, i crec que el lector també en surt beneficiat, perquè hi ha una veu més reconeixible. Pel que fa a "The Hilliker Curse" diguem que he fet un petit intensiu del seu slang tan peculiar. Però m'ho he passat molt bé, la veritat.
ResponEliminaÉs una llàstima (com a mínim per a l'edició en català) que els dos llibres no hagin pogut sortir alhora. A veure si el llibre funciona prou i algú es decideix a recuperar altres Ellroys en català.
Em fa il·lusió que m'hagis trobat i em faria gràcia comentar la jugada Ellroyiana(no és habitual trobar gent que hagi traduït el mateix que has traduït tu, o com a mínim a mi no m'ha passat). Si vols, envia'm un correu (si clico sobre el teu perfil google no m'hi deixa entrar) i si ets de Barcelona o la rodalia podem comentar les alegries i les angúnies de traduir Ellroy!
Salutacions,
Ferran
Per cert, et dius igual que la mare de la gran Rodoreda!!
Hola, Ferran: Tan aviat surti la teva versió, t'escriurem per quedar un dia i comentar la jugada. Aquests dies anem molt embolicats de feina i pendents dels grans de la família.
ResponEliminaParlant de família, el meu avi i la Montserrat Gurguí eren cosins germans. Així que compartim avantpassats. El pare del Pere Gurguí, o sigui el besavi de la gran Rodoreda, és el meu rebesavi.
T'escriurem segur d'aquí a unes tres setmanes, val? A nosaltres tampoc ens ha passat mai trobar-nos amb traductors que han fet el mateix text a una altra llengua. Serà molt interessant.
Fins aviat, Ferran
Perfecte, Montserrat!
ResponEliminaferran,
ResponEliminam'ha agradat el contingut i el to de l'entrevista. és poc habitual sentir entrevistes on les preguntes tenen sentit i les respostes aconsegueixen transmetre un contingut precís amb un to planer i no pedant.
sentir parlar a algú d'allò que sap hauria de ser més freqüent.
fins aviat
Gràcies, Oriol
ResponEliminasí, és complicat sentir parlar de segons quines coses a la ràdio, i per això dono molt de valor a la iniciativa del programa Llegir en cas d'incendi.
Fa temps que dono voltes a un post sobre el tractament que rep el món dels llibre a la ràdio (en concret a les dues grans ràdios en català). Si fas un llibre sobre un nou mètode d'aprimament, sobre una nova teoria de la conspiració o sobre la catalanitat de l'home d'Atapuerca segur que et conviden a tots els programes, matí, tarda i cap de setmana. Ara, si és literatura...
Hi ha excepcions, és clar (ahir entrevistaven l'Eduard Márquez a Rac1), però són l'excepció que confirma la regla.