dimecres, 22 de desembre del 2010

Sempre Foix! (Nadalenca amb sordina)

S'acosta Nadal, la feina s'acumula i no hi ha ni un moment per escriure al blog. Però, encara que no tingui gota d'esperit nadalenc, no deixaré passar l'oportunitat de transcriure aquí un dels poemes que, no sé per què, sempre m'han emocionat més. És un dels pocs poemes que, a banda d'agradar-me, m'han fet companyia al llarg dels anys: ja en fa dotze que el vaig memoritzar i me l'he repetit en silenci en les circumstàncies més variades. És de J. V. Foix, de Sol, i de dol, i fa servir imatgeria nadalenca. Sempre m'ha omplert de nostàlgia i, a la vegada, de ganes de viure d'una manera més imaginativa. Diu així:

                 A J. Salvat-Papasseit, I.M
Ah!, si amb levites de verda llustrina
Ens amaguéssim darrere aquells sacs
Per quan vindran les noies, i, manyacs,
Cantéssim nadalenques amb sordina!
I, si plogués, darrere una cortina,
Coféssim la corona com els Mags,
I en fer petar per la cambra els xerracs,
Tothom digués que som de rel divina!
O anéssim tots plegats cap a les pistes
I amb la raqueta empaitéssim ocells,
Mentre els estels fan niu al cim dels tells
I els núvols, a ponent, són ametistes
Que dibuixen la gepa dels camells
On cavalquem amb barbes futuristes! 


No cal cap més comentari. Bon Nadal, si us agrada, i, si sou dels meus, que passi de pressa.

Afegeixo: Evidentment, el meus bons desitjos nadalencs no inclouen els jutges espanyols, que cavalquen amb barbes retrògrades.  

11 comentaris:

  1. Un sonet encisador! Bon Nadal Ferran!

    ResponElimina
  2. Sr. Màquina,

    En efecte, sembla que avui no és un bon dia pel català, però gràcies per compartir aquest poema amb nosaltres i bones festes (que passin ràpid, sí)!!!

    VanZeff

    ResponElimina
  3. Jo no paro de cantar interiorment
    http://open.spotify.com/track/5uWNVYKZpnpXDvXhaZNhlV
    Sí, que passi de pressa, però sigui com sigui, bon nadal!

    ResponElimina
  4. Gràcies, B1919, no la coneixia! Jo sempre penso en la Simfonia I de Pau Riba com a cançó de Nadal "alternativa"...

    Espero que avui hagi estat suau, ànims per demà!

    ResponElimina
  5. Bon Nadal a tu també, Allau. Foix sempre meravella... I, ara que hi penso, deu ser increïblement difícil de traduir!

    I gràcies, Vanzeff, farem el que podrem perquè passi ràpid. I, si costa, sempre queda l'opció de recitar interiorment el sonet!

    ResponElimina
  6. M'autocomento: acabo de recordar que una de les escenes més boniques de Brooklyn passa el dia de Nadal, quan l'Eilis fa de voluntària al dinar de beneficència de la parròquia i hi coenix un vell cantant que li recorda el seu pare... i no només ho he recordat, he trobat un blog que justament parla d'aquesta escena http://escapareatoronto.blogspot.com/2010/12/nadal-brooklyn.html

    Déu n'hi do, internet. Es veu que és el futur.

    ResponElimina
  7. Carai, Ferran, arribo una mica tard... Ho sento... Ja no em queden festes per felicitar... Bé, sí, que tinguis molt bon any, farcit de feina!

    ResponElimina
  8. Et desitjo un bon 2011.

    Ha estat un plaer descobrir-te (i més si tenim en compte que, si no m'equivoco, ets el traductor d'en R Davies, no?)

    ResponElimina
  9. David,

    Bon any, encara amb més retard. I no em puc queixar de falta de feina, com em sembla que es nota clarament pel meu ritme d'actualitzacions...

    Mireia,

    bon 2011 igualment! I, sí, he traduït Robertson Davies, concretament La mantícora i El món dels prodigis, la segona i la tercera part de la Trilogia de Deptford. Molt recomanable, i ho diria encara que no l'hagués traduït jo!

    ResponElimina
  10. ferran, bon any.
    aquest blog comença a semblar el meu... com deies fa unes quantes entrades, ara que començava a enganxar-m'hi...
    no seràs víctima de la teva pròpia maledicció, oi?

    ResponElimina
  11. Benvolgut Oriol,

    en tot cas, és una maledicció-benedicció, perquè l'únic problema que té el blog és que la màquina de fer llibres fa setmanes que treballa a ple rendiment. Com que intuïa que tard o d'hora em passaria, em vaig curar en salut amb el subtítol aquest de "blog intermitent..."

    Em prenc com una cosa bona que comencessis a enganxar-t'hi, això sí.

    Hi ha un post al forn que només necesita una repassada i un munt de redactats mentalment, o sigui que de moment no temo l'efecte bloguicida. Però val més no posar-se dates, oi?

    Gràcies per l'interès!

    ResponElimina