El deute infinit

Jove traductora aclaparada per la feinada que se li ha girat

 
Si alguna cosa m'ha quedat dels meus anys d'estudiar ciències és la creença, molt menys estesa del que es podria imaginar, que els números signifiquen alguna cosa. I és per això que quan s'acosta aquesta època de l'any espero amb curiositat els extractes de vendes (que reben el nom irònic de liquidacions) que les editorials envien als autors i traductors dels seus llibres i que ens permenten fer-nos una idea, encara que sigui només aproximada, de la quantitat de gent a qui arriba la nostra feina.

Aquests extractes de vendes sempre porten sorpreses: llibres que no han fet soroll però que s'han venut relativament bé, llibres amb vendes negatives (les temudes devolucions), llibres que han patit unes mermes (sic) de 600 exemplars (m'imagino que vol dir que els han destruït, perquè dubto que els magatzems s'inundin tan sovint i em sembla complicat "perdre" mig metre cúbic de llibres), etc. En general, la mena de traduccions que he fet fins ara es mouen en xifres modestes i perfectament descriptibles. 

La ironia de les suposades liquidacions (en el cas dels traductors) és fruit d'una senzilla operació matemàtica: l'editorial t'informa dels diners que et corresponen en concepte de drets de traducció, en resta la bestreta que vas cobrar en el seu moment i obté un resultat (tret que hagis traduït un Harry Potter o alguna cosa per l'estil) invariablement negatiu. És a dir, sembla que l'editorial t'estigui dient que els deus mil, dos mil o tres mil euros... per cada llibre traduït! Per sort, tots plegats esperem que el teòric deute s'eixugui amb vendes futures, perquè qualsevol intent d'eixugar-los a còpia de treballar més només serivira per anar acumulant noves liquidacions negatives i enfonsar-te cada vegada més en l'espiral...

(Potser val la pena que m'expliqui una mica: en general, els traductors cobrem una determinada tarifa per pàgina en concepte de "bestreta dels drets de traducció"  --normalment un 1% del preu de venda sense Iva, tot i que el 0,5% tampoc és inhabitual--, i quan els drets generats per les vendes dels llibres compensen la bestreta comences a cobrar les liquidacions pertinents. A la pràctica, però, aquesta bestreta acaba sent un preu final, perquè els llibres gairebé mai no s'arriben a vendre prou per compensar-la, com a mínim en català.)

Però qui no es consola és perquè no vol, i aquest any em miro les xifres amb uns altres ulls. I ho faig gràcies a la Maria Bohigas, editora de club Editor, que en un article aparegut (i després desaparegut) al blog Criatures obstinades, deia, entre moltes altres coses igualment interessants:

El cas és que, a qualsevol país, aconseguir que un 0,01% de la població compri un llibre ja és un èxit. A França, aquesta fracció representa 6.000 lectors; a Catalunya en representaria 750, una xifra insuficient per amortitzar el cost d’un llibre traduït, suposant que tots aquests 750 compressin el llibre en traducció catalana i no castellana. No podem inflar el nostre públic potencial sumant-hi la població insular i valenciana perquè la realitat demostra que els llibres editats al Principat circulen escassament a València i les Illes —com tampoc circulen prou entre nosaltres els llibres editats a les Illes i a València.

Oh meravella! Gràcies al criteri del 0'01%, ara m'arriben extractes de vendes que m'haurien semblat precaris i penso, amb el cor eixamplat: "Mira, en qualsevol país, això ja és un èxit!" i quan les traduccions arriben al 0,02 o al 0,03% de la població la cosa pren un caire colossal, gairebé de fenomen mediàtic...