Una de les alegries més grans que he tingut en aquesta professió va ser el dia que em van oferir la traducció de Beginners, de Raymond Carver, la versió original de What we talk about when we talk about love (traduït al català per Dolors Udina: De què parlem quan parlem de l'amor, encara disponible a Columna, tot i que no consta al web de l'editorial). Feia una pila d'anys que era un carverià fanàtic i em delia per comprovar fins a quin punt arribaven els canvis que l'editor Gordon Lish havia fet al text original de Carver.
Doncs bé, els canvis són múltiples i molt profunds. Retallades que en algun conte arriben al setanta per cent del text original, canvis en el títol, el nom dels personatges... i sobretot la creació d'un estil diferent, el laconisme extrem que molts havíem admirat cosa de no dir. Carver era un escriptor immens, però és evident que el talent de Lish també és excepcional, i que en bona mesura l'estil "carverià" és creació seva.
Ara bé, hi guanya o hi perd, Carver, amb aquests canvis? Després d'haver traduït el llibre, puc afirmar sense dubtes que jo prefereixo la versió original. Les situacions són les mateixes, però la morositat amb què es descriuen els dóna tota una altra intensitat. El Carver de Lish podia ser brut en les situacions que descrivia (en el sentit en què s'ha parlat de realisme brut), però era molt més fred que l'original, amb una fredor sobtada i elegantíssima. El Carver original pateix amb els seus personatges (perquè hi ha pocs llibres menys feliços que aquest), hi posa molt més el coll. Allà on abans hi havia una fiblada violenta que s'acabava bruscament ara hi ha un dolor molt més real, perquè dura. El millor exemple és el conegut conte Una cosa petita, bona, del qual Lish va extirpar les últimes 18 pàgines canviant absolutament el sentit del conte. Tal com Lish el va deixar, el conte acaba amb un malentès cruel. La prova de la incomoditat de Carver es troba en què en el seu següent llibre, Catedral (que, per cert, s'acaba de reeditar l'editorial Labutxaca, també en traducció de Dolors Udina) va voler tornar a publicar el conte amb el final original, igualment dur però molt més bonic i càlid.
Com a apunt final, no m'estaré de recomanar molt especialment el conte Si és la teva voluntat, que fins ara s'havia titulat Després dels texans. Un exemple preciós de compassió carveriana.
Títol: Principiants (Beginners)
Autor: Raymond Carver
Editorial: Empúries
Traducció: Ferran Ràfols Gesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada