dimarts, 5 d’octubre de 2010

La llibreria Ona i la maledicció del fons


Una de les notícies més comentades aquestes darreres setmanes en el món del llibre ha estat el tancament de la llibreria Ona, lligada a la crisi de la distribuïdora Arc de Berà. Com era d'esperar, moltes veus han lamentat la pèrdua d'una llibreria històrica del centre de Barcelona i els maldecaps amb què de cop i volta s'han trobat un grapat de petites editorials en català, sense ningú que les distribueixi i amb liquidacions pendents de cobrar.

Que la llibreria Ona tanqui no es pot considerar cap sorpresa (diguem que en les meves últimes visites vaig poder gaudir del plaer suprem de fullejar bons llibres en solitud) i, per més trista que sigui la desaparició d'un comerç amb una llarga trajectòria a la ciutat, tot plegat no seria tan mal senyal si no fos per un aspecte que em sembla que no s'ha comentat prou: la Ona era una de les dues úniques llibreries de Barcelona dedicades en exclusiva (o gairebé) al llibre en català. La pregunta puja de seguida als llavis: de debò que fan falta, avui dia, llibreries especialitzades en el llibre en català? La resposta em sembla clara. Sí, rotundament sí.

I per què? En un món ideal, la meva ciutat estaria plena de llibreries amb una oferta àmplia i completa en català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, àrab, japonès i qualsevol altra llengua que compti amb un gruix suficient de parlants i no faria falta que cap d'elles s'especialitzés en una llengua en concret. Però el món dista molt de ser ideal, i el llibre en català pateix d'una síndrome que em permetré anomenar "la maledicció del fons".

Aquesta síndrome té manifestacions diverses i costa de resumir. Posaré un exemple: fa tres o quatre anys, jo treballava en una escola i vaig haver de comprar uns quants llibres per regalar als alumnes que havien guanyat diverses menes de premis (Sant Jordi, evidentment). Doncs bé, vaig passejar una mica pel centre de Barcelona i vaig entrar en unes quantes llibreries de confiança. Com que coneixia prou bé alguns dels alumnes premiats, vaig fer un cert esforç per personalitzar els regals i vaig buscar tot un seguit llibres que em semblava que els podien agradar, cap dels quals era novetat estricta. Vaig anar de lleixa en lleixa i el cor em va caure lentament als peus. La majoria de vegades, el llibre no hi era; la resta, només hi havia la versió castellana. Al final vaig acabar comprant una novetat i un llibre de semifons que també m'agradaven i avall que fa baixada.

Vet aquí la maledicció del fons: hi ha un munt de llibres que existeixen, que algú s'ha pres la molèstia d'editar i que després no són enlloc. Les novetats es converteixen en fons a una velocitat meteòrica i en acabat la major part del fons se'n torna als llimbs dels magatzems i s'hi queda fins que l'espera es fa massa cara i arriba el torn de la trituradora. És desesperant veure que hi ha algú que s'ha esforçat a traduir Faulkner, o Bulgàkov, o Hrabal, o qui sigui, i que en un tres i no res la seva feina desapareix dels punts de venda, que l'ha feta una mica per a ningú (perquè hauria de ser evident que un Bulgàkov no es ven en quinze dies).

Sé perfectament que una part d'aquest problema es dóna també en altres literatures, i que la castellana no n'és una excepció. Però el cas català presenta una sèrie d'agreujants. Per començar, hi ha un problema d'espai, i tenir els llibres en els dos idiomes disminueix el nombre total de títols que es poden oferir. Sovint, la solució més senzilla consisteix a tenir el llibre només en castellà (que acostuma a estar més ben distribuït i que, no ens enganyem, es ven més), i és en aquest moment quan es produeix la maledicció del fons pròpiament dita. Perquè, en la gran majoria dels casos, quan l'hipotètic lector de preferència catalana (és a dir, aquell que en igualtat de condicions triaria la versió catalana però que no té al cap tot el catàleg viu en català i que no pensa fer cap excursió per aconseguir-la) arriba finalment a l'alçada de Lodge, David a la lleixa i hi troba ¡Buen trabajo!, editat a Anagrama, no farà l'esforç de preguntar si el tenen en català, o no s'esperarà una setmana a tenir-lo, i el Bona feina d'Eumo seguirà fent nones al magatzem. I és per això i no per motius més o menys sentimentals que el tancament de la llibreria Ona és tan mala notícia. 

15 comentaris:

  1. interessant la reflexió.
    pels no iniciats està bé conèixer el detall dels processos aquests que sobrepassen la simplista reducció que sovint s'acaba fent d'aquests temes.

    ResponElimina
  2. L’últim llibre que vaig comprar a la llibreria Ona: Biografia no autoritzada de Joseph Pujol el Petòman, d’Adrià Pujol Cruells. Uffff...
    J.

    ResponElimina
  3. Oriol,

    bé, no diria exactament que conec "els detalls" del tancament de l'Ona, però sí que hi ha una sèrie de mecàniques del món del llibre en català que són fàcils d'identificar i que en bona mesura expliquen una pila de fenòmens. Miraré d'anar-ne parlant...

    J.,

    Per això serveixen les llibreries generalistes, per trobar-hi de tot... Val la pena, el llibre? El Pujol autor té alguna cosa a veure amb el Pujol petòman?

    Moltes gràcies a tots dos per les visites i els comentaris!

    ResponElimina
  4. Del llibre en parlaré un altre dia. Ara, una bona notícia del sector que m'ha fet pensar en el tancament de la llibreria Ona: la reinauguració de l'escenari poètic de l'Horiginal.
    J.

    ResponElimina
  5. En efecte, gran notícia. I, per relacionar-ho amb la traducció, aquest dimecres 13 d'octubre l'admirable colla de Labreu hi presenta 'Les balades' de François Villon traduïdes per Andreu Subirats. Molt recomanable!

    Us deixo l'enllaç de l'acte: http://labreu.wordpress.com/2010/10/05/dimecres-13-doctubre-francois-villon-a-lhoriginal/

    I el del blog de la gent que organitza les activitats dels dimecres: http://www.horinal.blogspot.com/

    ResponElimina
  6. El tancament de la llibreria Ona i la crisi d'Arc de Berà són, paradoxalment, una bona notícia, i miraré d'explicar-me abans que caiguin sobre mi massa malediccions:

    1- Estic d'acord amb tu amb el problema de fons a les llibreries. Però hem d'aturar-nos un pas abans i preguntar-nos si no és, també un problema de fons editorial. Jo soc un lector d'assaig. D'obres divulgatives. Doncs bé: les úniques obres d'assaig que he pogut llegir en català són aquelles escrites per catalans. I no pot ser. Em pregunto quin sentit té reeditar traduccions decimonòniques de clàssics ahir, ara i sempre sense esporgar-les d'arcaismes. Em pregunto quin sentit té pretendre fer créixer el món editorial català sense una mínima visió comercial del l'assumpte, esperant que les subvencions ens permetin editar, per enèsima vegada, el "clàssic imprescindible" que ja ningú llegeix ni en català, ni en castellà. Per què no trobo Stephen Jay Gould, Carl Sagan o Richard Dawkins en català?

    2- El problema de fons desapareix a Internet. I no cal vendre edicions digitals, n'hi ha prou en bastir una bona distribuïdora virtual de llibres en català. Va fer Ona alguna cosa semblant? Crec que no.

    La cultura catalana té el deure d'aprofitar totes les eines, i les de les noves tecnologies trenquen els vells esquemes segons els quals el català és petit i el castellà és gran. Però, a part d'uns pocs agrupats al voltant de edi.cat, veig un camp força erm, força poruc. Espero que el canvi de paradigma ens obligui, a tots, a canviar certs esquemes. Si ho aconseguim, alguns tancaments hauran valgut la pena.

    Per la resta: felicitats per aquest blog tant ben escrit i tant amè.

    ResponElimina
  7. Benvolgut amic matemàtic,

    dius moltes coses interessants en poques línies, i no sé si em veig capaç de respondre-ho tot en un comentari (per sort -o no- tinc uns quants posts pensats que toquen els temes que hàbilment treus). Anem a pams:

    1.- Hi ha un problema de fons, d'acord, especialment en el camp de l'assaig i la poesia (traduïts o no). El que mirava de dir en el post és que en les condicions de venda actuals és gairebé impossible arribar a constituir un fons digne de tal nom, si més no un fons que estigui mínimament a la vista.

    2.- Pel que fa als assajos en concret, recordo que cap al 2008 una editora em va comentar que la "no ficció" (que no és el mateix, ho sé, però que ho pot englobar) era el gran camp verge, el lloc on més marge hi havia per ampliar lectors. En la conversa concreta que hi vaig tenir, vam parlar de la possiblilitat de trobar algun llibre de divulgació sobre matemàtiques que fos prou interessant (les poques coses que s'han fet han tingut molt bona acceptació). Però després va venir la crisi i em sembla que això ha matat moltes alegries. Hi ha mercat per aquesta mena de llibres? Jo crec que poc o molt sí que n'hi ha, però els editors (que saben els números) tendeixen a ser pessimistes...

    3.- Hi ha un altre problema íntimament relacionat amb tot això que diem: si el llibre que tu vols (Jay Gould, per exemple) ja s'ha editat en castellà, és gairebé impossible que ningú s'avingui mai a treure'l en català, perquè "els exemplars que s'havien de vendre ja s'han venut", és a dir, perquè el comprador de llibres de preferència catalana no espera pas una hipotètica edició en català sinó que compra aquell llibre tan interessant que té a les mans, i fa bé.

    4.- Estic d'acord que l'Ona era una llibreria anquilosada i que el model és massa rígid. En altres camps (penso en la música en català) és cert que l'agonia de la industria tradicional ha obert una nova manera de fer (i, sobretot, d'exposar "el producte") que ha comportat una revifada espectacular. Jo també crec que cal una mica de valentia, que ser massa porucs no servirà de res. Ara, com es trasllada això al món del llibre no sembla gaire clar...

    5.- Aquests últims mesos he sabut d'alguna iniciativa en la direcció que comentes (distribuïdora) però tot es mou dins de la hipermodèstia i no sé si arribarà a bon port. Pel que fa al llibre digital, de moment sembla que és un mercat purament virtual. Tothom té molt clar que serà una revolució i que no hi podem arribar tard, però ningú sap gaire en què consistirà i, més important, no veig gairebé ningú, ni dins del món editorial ni a fora, que tingui ganes que arribi. Per no parlar del problema de les mules generoses que repartiran llibres de franc...

    6.- El teu comentari m'ha recordat una altra cosa que em sembla important: els lectors catalans ens queixem poc. Sentim les mancances, però no les fem arribar a la gent que les podria pal·liar. A vegades només cal un intent exitós, un assaig traduït que es vengui bé, perquè caiguin moltes barreres i totes les negatives es converteixin en assentiments entusiastes. Si més no, aniria bé que algú de tant en tant tingués la paciència d'enviar correus a les editorials reclamant els llibres que no editen!

    I em sembla que de moment ja m'he allargat prou. Moltes gràcies per la visita, els elogis i el teu comentari tan interessant.

    ResponElimina
  8. Visc damunt d'Ona i sóc l'autor de la Biografia no Autoritzada de Joseph Pujol.... Nois, amics, la "no ficció" és un gènere que a Catalunya no vol soroll. L'assaig literaturalitzat, que és el meu cas, troba menys editors que lectors, i aquí rau un dels problemes.

    en fi: una abraçada!

    ResponElimina
  9. Benvolgut Adrià,

    sí, la no ficció costa de publicar... Tot i que últimament hi ha iniciatives interessants en aquest camp (penso en l'editorial "A contra vent", per exemple i en alguna altra microeditorial petita i valenta), i estic convençut que la cosa per força ha de millorar, ni que sigui una mica.

    Per cert, seguint el fil del teu comentari he anat a parar a un blog teu sobre exvots que m'ha semblat molt interessant (potser ho fa que estic sota l'influx de l'extraordinari "Barcelona 1700" d'Albert Garcia Espuche, que m'ha deixat afamat d'imatges d'èpoques passades). Felicitats per la iniciativa, espero que tingui continuïtat.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies!! Ara corro boig amb una editorial que acabem d'engegar, ara que tothom diu que no és un bon moment, ara que tothom et mira i et compadeix quan els dius que no deixaràs de publicar, traduïr, ajudar...

    Salut

    ResponElimina
  11. Una mica de google m'informa que et refereixes a Pol·len Edicions... M'havia passat completament per alt la vostra iniciativa!

    Potser sí que hi ha gent que es compadeix de qui engega editorials, però també en som molts els que admirem la valentia. Enhorabona pel projecte i molta sort!

    ResponElimina
  12. Recordo que l'any passat, per St. Jordi, un "mecenes" de la llibreria Ona comentava que la llibreria ja no aportava beneficis, i que la mantenien pel que significava per la llengua catalana a Barcelona, per res més. És una llàstima que finalment hagués de tancar les seves portes...

    Per cert, Ferran, a quina altra llibreria barcelonina dedicada en exclusiva al llibre en català et referies?

    Xavier Ramos

    PD: El comentari suprimit és meu, era aquest mateix comentari, però no volia que constés com si fos de l'Orquestra

    ResponElimina
  13. Home, un Xavier Ramos flautista... Em sembla que ens coneixem, oi? Benvingut al blog!

    No m'estranya gens que la llibreria no donés beneficis, però avui dia no té cap sentit mantenir una llibreria només pel seu significat per a la llengua. La pregunta que ens hauríem de fer si Ona havia fet tot el que podia per mantenir-se al dia, i em sembla que és evident que no. Per sortir-se'n, les llibreries, especialment les mitjanes, han de ser molt actives, mirar de convertir-se en un punt de trobada indispensable. Altrament, i em sap molt de greu constatar-ho, corren temps molt dolents.

    I l'altra llibreria que és dedica al català de forma gairebé (hi ha una petita tria de llibres en castellà, anglès i ara no recordo si alguna altra llengua) exclusiva és Proa Espais, que va haver d'abandonar el seu fantàstic local al carrer Diputació i ara és a Roselló a tocar de la Rambla Catalunya.

    ResponElimina
  14. Ops, una bona (i nova) manera de tirar endavant projectes editorials..



    http://www.verkami.com/projects/311-catalunya-one-nation-two-states

    Salut!

    ResponElimina