A l'hora del lector el sentireu parlar català i cantar en gaèlic. També descobrireu que "un novel·lista necessita molt poc" i que n'hi ha prou amb anar en vaixell fins a Mallorca per narrar una travessia Liverpool - Nova York.
Al Periòdico hi trobareu una crítica entusiasta de Ricard Ruiz.
Al País de fa uns dies hi podíeu trobar una interessant semblança de Winston Manrique Sabogal escrita en una visita a la casa que Tóibín té al Pallars.
A vilaweb li fan una entrevista i el sorprenen en qualificar-lo d''ambaixador' per aquest article sobre la prohibició dels toros.
A la pàgina personal de l'autor hi trobareu notícies sobre el nou llibre de relats de Tóibín, The Empty Family, que acaba de sortir aquesta setmana a les terres de parla anglesa i que té com a mínim un relat situat a Barcelona. Esperem que l'embranzida de Brooklyn faci que en poguem disposar en català d'aquí a uns mesos!
No acabaré aquest apunt sense comentar que ahir vaig tenir ocasió de conèixer Colm Tóibín i parlar-hi uns minuts. Xerraire, encantador i interessantíssim!
***
Afegeixo l'entrevista que es va emetre al Cabaret Elèctric del dia 30 de setembre (segona hora, a partir del minut 47:00). Aprofito per reclamanar a la gent d'iCatfm que faciliti una mica la cerca de continguts (detallant el que hi ha en cada arxiu, per exemple). Tal com està organitzat ara mateix, trobar el que vols és una odissea!
I encara una cosa més: l'interessant barreja d'entrevista i comentari que en Jordi Nopca va publicar al TimeOut (pdf).
Felicitats Chateaubriand. Això pinta molt bé!
ResponEliminaJ.
Gràcies, J., però Chateaubriand anava molt més escabellat que no jo!
ResponElimina