dijous, 4 de novembre del 2010

Últimes notícies!, d'Evelyn Waugh


Molt rarament ric mentre llegeixo. M'ho passo bé, somric, però gairebé mai fins al punt d'esclafir una rialla. Amb L'antropòleg innocent, potser; amb els passatges més delirants del gat Hipopòtam a El mestre i Margarida... Si fa uns mesos m'haguessin dit que riuria no llegint, sinó traduint un llibre m'hauria mirat el meu interlocutor amb escepticisme. Però aleshores no havia traduït Evelyn Waugh.

Últimes notícies! s'acostuma a presentar com una sàtira del periodisme, i ho és, és clar, com també és una sàtira dels extremismes polítics del moment i de les relacions entre europeus i africans, però dir-ho així sona un pèl massa cerebral i no acaba d'explicar ben bé què és el llibre. A Últimes notícies hi trobem el ritme i el gust per l'absurd de la millor screwball comedy (potser val la pena recordar que va aparèixer l'any 1938, com la immortal Bringing Up Baby, eterna font de rialles), un munt de situacions d'una comicitat irresistible i altes dosis d'enginy anglès de classe alta. Waugh és un mestre a l'hora de contraposar caràcters i concepcions del món: treu els seus personatges del context on se senten segurs i els llança a un món ple de malentesos i gent estranya. I un cop els té en conflicte descriu actituds i tipus humans amb un ull finíssim, adjectiva amb esperit irònic i distanciador i, per més delirant que es faci la situació, hi toca, hi toca molt. Es riu d'un grapat de coses, però especialment d'un cert sentit de la grandesa i l'aventura. Els seus personatges només aspiren a viure tranquils, qualsevol mena d'heroïsme els fa mandra i el tràfec del món sempre els enganxa a contracor. Un home pacífic abocat a una aventura que no ha demanat: com és que fa sempre tanta gràcia?

No voldria acabar aquest apunt sense fer un breu esment de l'editorial, A Contra Vent, i de l'editor, Quim Torra. En un altre post explicava alguns aspectes del problema del fons editorial en català. Una de les seves derivacions és que costa molt que hi hagi recuperacions, és a dir, que algú es decideixi a editar un llibre en català sense edició castellana simultània, amb els riscos que això comporta (que la premsa no en faci cas, que els llibreters l'arraconin de seguida, que la gent no el compri perquè ja el té, etc). Doncs bé, encara que no abundi, la valentia existeix i aquest editor tossut (de periodistes dels anys trenta, de dietaris, de novel·les d'humor) n'és un exemple. El passareu per alt?

I ara sí, us deixo amb els cabussons emplomallats!

15 comentaris:

  1. Coincideixo plenament amb les rialles tot llegint L'antropòleg innocent! Ara mateix se m'acut d'afegir-hi algun llibre d'en Mrozek i El soldat Svejk de Hasek...
    Pel que dius del llibre que has traduït (per cert, enhorabona!) me'l compraré segur la propera vegada que visiti alguna llibreria.
    I m'afegeixo a l'elogi que fas de l'editorial A Contra Vent! Fan una feina de molt mèrit! Salutacions!

    ResponElimina
  2. t'he descobert al LLEGEIXES O QUÈ, ja passaràs pel meu racó

    ResponElimina
  3. És veritat, David, Mrozek i Hasek han d'aparèixer a qualsevol llista d'autors hilarants. Recordo un conte de Mrozek titulat 'La revolució' (diria) que és una obra mestra en dues pàgines. I Hasek me'l guardo pel dia que faci una entrada sobre Hrabal... Furgant a la memòria també em surt 'La conxorxa' de Kennedy Toole i, encara més enrere, el Gurb de Mendoza.

    Moltes gràcies, kweilan, igualment!

    Sí que hi passaré, Mireia, ja pots comptar-hi!

    Gràcies a tots tres pels comentaris.

    ResponElimina
  4. Esmentes un dels meus contes preferits!!! "La revolució" és tan divertit com lúcid! (He de dir, a més, que funciona perfectament amb alumnes d'això que en diem ESO, ho he comprovat!)
    Hrabal també m'ha fet riure molt però sempre amb un punt d'amargor difícil d'explicar.
    Salut!

    ResponElimina
  5. David, un altre membre del club dels professors o exprofessors? Jo vaig batallar cinc anys amb 3rs i 4ts d'Eso i he de dir que realment admiro qualsevol que els pugui transmetre el gust per la lectura.

    I estic d'acord que Hrabal no és tan directament còmic. Però suposo que els atzars de la formació lectora van fer que el llegís més o menys en la mateixa època que Hasek i que hi trobés aquell fil amagat i misteriós que ens porta d'uns llibres a uns altres, de manera que un sempre em porta a l'altre (i els dos són txecs, és clar!). Quan pugui, tinc un post pendent sobre Jo he servit el rei d'Anglaterra, el meu preferit, en traducció de Monika Zgustová.

    ResponElimina
  6. Doncs mira, professor en actiu, de moment. De 1r fins a 4t d'ESO. No et diré que engresqui un alt percentatge dels meus alumnes, simplement provo de guiar una mica els qui ja porten el cuquet des de casa i mostrar alguns camins que altrament no crec els siguin fàcils de trobar.
    No en sóc un expert, però trobo que es podria parlar de l'humor txec com d'una categoria ben especial i concreta. Esperaré el teu post amb moltes ganes. Salut!

    ResponElimina
  7. Ui, ui, quin debat sobre l'humor s'ha muntat per aquí. Penso, per això que parleu de Hrabal, que l'humor bo sovint apareix com a resposta a situacions més aviat tràgiques. De fet, crec que el mateix Mrozek no fa un humor purament simpàtic i innocent precisament.
    Per cert, Ferran, t'he de dir que a València la teva traducció l'he vist força ben situada entre les novetats a les llibreries! Felicitats!

    ResponElimina
  8. Em podríeu dir a quin recull es troba aquest conte d'en Mrozek ?
    Merci

    ResponElimina
  9. Responc a trossets:

    David, tens tot el meu respecte. Engrescar alumnes en la lectura és una feina de titans, i segur que tindràs més èxit amb Mrożec que amb segons quines lectures escolars. No tinc (ni de bon tros) prou coneixement de la cultura txeca per saber si té un humor distintiu, però em sembla que els fils que uneixen Hrabal i Hašek són claríssims. I el post sobre Hrabal encara es farà esperar uns quants dies: he descobert que sóc incapaç de parlar d'un llibre si no el tinc ben fresc a la memòria i l'hauré de rererellegir (i serà un plaer)!

    Sònia de Bering, totalment d'acord, sovint l'humor és un mecanisme defensiu que ens ajuda a digerir el que en si és poc digerible (aquests dies llegeixo Dovlàtov, que diria que també va una mica per aquí, per no parlar de tot el que s'amaga darrere l'humor infinitament reivindicable d'El mestre i Margarida). De tota manera, no voldria despistar ningú: l'humor de Waugh no és negre; sense ser innocent, diria que té un punt "bon jan". Sigui com sigui, en una mesura o una altra, amb més o menys mala llet i tragèdies amagades, l'humor bo sempre és corrosiu i alliberador i per això ens fa tanta falta.

    (Afegeixo sense que vingui gaire a tomb de res: aquests dies he pensat força en això dels tipus d'humor perquè casualment he revisat unes quantes comèdies clàssiques del cinema nordamericà i m'he endut més d'una sorpresa: per exemple, em vaig quedat parat de veure la negror que hi havia en His girl friday / Luna nueva, una pel·lícula que recordava molt més innocent, "còmica i prou".)

    I m'alegro que el llibre sigui ben visible a València, tenia entès que sovint als editors catalans els costa ocupar un espai prominent a les llibreries valencianes...

    Mireia, el conte 'La revolució' és al recull 'La vida difícil', traduït per Bożena Zaboklicka i Francesc Miravitlles i editat a Quaderns Crema el maig de 1995. Ocupa només les dues primeres planes, o sigui que és fàcil llegir-lo a peu dret mentre fulleges el llibre... tot i que un cop l'hagis llegit no tindràs altre remei que comprar-te'l. I, ja que en parlem, aprofito per dir que Mrożec és un altre cas d'aquests que fan témer pel gruix del públic lector de traduccions al català: entre 1995 i 2001, Quaderns Crema va publicar quatre llibres seus, amb crítiques excel·lents. Que jo sàpiga, cap d'ells no va arribar a esgotar la primera edició. Ara ja fa anys que només apareix en castellà, a l'Acantilado.

    ResponElimina
  10. ahir la Mmarina Espasa recomanava aquest llibre al seu article de l'ARA, i com que les recomanacions de la Marina sempre són de fiar, l'estic buscant per llegir-lo. La versió en català no el trobo a les bibioteques. Suposo que en castellà deu ser "noticia bomba". I el titol original en anglès, quin és?, ja posats porvaré de trobar-lo en anglès.
    M'agrada el blog, hi passaré sovint
    salut

    ResponElimina
  11. Viu i llegeix, si t'esperes una mica el llibre arribarà a les biblioteques, de moment encara és una novetat massa recent. I sí, el llibre està editat en castellà a Anagrama com a "Noticia bomba", en traducció d'Antonio Mauri. En anglès, el trobaràs com a "Scoop" (literalment vol dir "Prímicia", però l'editor va preferir buscar-li un altre títol menys eixut). L'edició que tinc a casa és dels Modern Classics de Penguin i molt agradable.

    I el llegeixis en l'idioma que el llegeixis (jo he de defensar l'editor i et recomano que ho facis en català, tot i que la versió original, si la pots gaudir, sempre és la més autèntica d'un llibre, evidentment) estic segur que no et penediràs d'haver seguit la recomanació de la Marina Espasa!

    I gràcies pel que dius del blog, estaré encantat de tenir-te per aquí. Ja fa temps que vaig anar a parar al teu: molt interessant.

    Salut!

    ResponElimina
  12. Avui he comprat aquest llibre a l'Espolsada!

    Els meus millors desitjos per al 2011!

    SU

    ResponElimina
  13. Espero que t'agradi i que riguis de gust, SU!

    I molt bon any a tu també!

    ResponElimina