El traductor literari és, per definició, un ésser que viu a l'ombra, lluny dels focus que alguna vegada se centren en les obres i els autors que ha traduït. Aquesta ombra és justa i necessària, perquè traduir és escriure sota la pell d'un altre, però a vegades es fa tan espessa que ens acaba ocultant del tot. Molt de tant en tant, però, hi ha algun editor sensible que recorda la nostra existència, pensa en les hores que ens hem passat batallant amb el text que ha publicat i, amb bon o mal criteri, això ja no ho sé, ens deixa xerrar una estona en públic.
I bé, els atzars de la producció editorial (ajudats per aquell senyor que matava dracs i una conjunció astral especialment favorable) han volgut que en els propers dies participi en dos d'aquests esdeveniments raríssims, en els quals intentaré infructuosament parlar una mica menys de pressa que de costum.
Dijous 14 d'abril presentem Una espia a la casa de l'amor, d'Anaïs Nin, a la llibreria bar l'Horiginal. L'acte l'organitza l'admirable colla de Labreu, editors i fans de l'obra en qüestió, i tindrà lloc a dos quarts de nou del vespre.
Dilluns 18 d'abril participaré, al Museu del Modernisme Català, en una Trobada literària amb els traductors de Thomas Pynchon, juntament amb David Cañadas i Iñaki Tofiño (traductors d'A contrallum) i Marina Penalva (editora d'Amsterdam). Serà a les set de la tarda.
No cal dir que si us vaga de passar per qualsevol dels dos actes, hi sereu excepcionalment ben rebuts!
Felicitats, no cada dia surten editors que pensen en els seus traductors! Els corresponsals malapartians mirarem de ser-hi!
ResponEliminaNo només no en surten cada dia, sinó que és la primera vegada que em conviden a fer coses així! I dues vegades en cinc dies! Increïble.
ResponEliminaTot malapartià hi serà benvingut.
Em va agradar molt la teva intervenció a la presentació del llibre de la Anaïs Nin. Sempre he pensat que el bon traductor ha de ser com un bon àrbitre: quant menys es noti i menys aparegui millor .. però si és per intervencions com la teva benvinguda sigui la llum per vosaltres!
ResponEliminaGràcies, Joan! La veritat és que vaig sortir molt content de com havia anat tot. Em va encantar sentir la meva traducció llegida en veu alta...
ResponEliminaI estic d'acord que no se'ns ha de notar, però mentre no en quedem enlluernats tampoc no fa cap mal rebre una mica de llum de tant en tant.
Vaja... M'acabo de comprar el de l'Anaïs Nin (mai no n'he llegit res), i sóc una fidel seguidora de l'Amélie Nothomb. Si m'arribo a assabentar a temps d'aquestes xerrades, a la primera segur que hi hagués assistit.
ResponEliminaPer cert, m'encanta llegir el teu blog. :)
Salutacions!
M'agrada que t'agradi, Lalu, no ho saps prou... Ja he vist al teu blog que parles de l'Amélie Nothomb: si t'interessa la Nothomb autobiogràfica segur que t'encantarà "Ni d'Eva ni d'Adam", com ja dic al post corresponent. De l'última Nothomb en parlaré d'aquí a unes hores. I celebro que t'hagis comprat l'Anaïs, espero que et deixis endur pels seus remolins!
ResponEliminaSalut!
Síí! Ja el tinc, "Ni d'Eva ni d'Adam". I sí, sí: és dels que més m’han agradat d’ella, però “Biografia de la fam” segueix sent el meu número 1; això potser també és perquè per mi va significar l’agradable descoberta d’aquesta autora.
ResponEliminaGràcies per visitar el meu blog, per cert!
Que acabis de passar un bon St. Jordi!