diumenge, 19 de setembre del 2010

Brooklyn, de Colm Tóibín


No em sembla excessiu qualificar d'anomalia el fet que Colm Tóibín hagi estat fins ara gairebé un desconegut per al lector català. L'única obra seva que s'havia traduït és un conte llarg, l'extraordinari Un llarg hivern, que l'editorial La Campana va publicar el 2007 en traducció de Víctor Compta i que m'afanyo a recomanar. Cal dir, però, que originalment Un llarg hivern formava part del llibre de relats Mothers and Sons, i que probablement va ser el fet que el conte estigués situat en un poblet del Pallars el que va fer que l'editorial es decidís a traduir-lo. Aquesta quasi inexistència de Tóibín en català és encara més estranya pel fet que Tóibín ha viscut intermitentment a Barcelona des dels anys 70 i és autor d'un llibre sobre la ciutat, Homage to Barcelona.

Doncs bé, ja fa una colla de mesos que l'editorial Amsterdam llibres va tenir la feliç idea d'acabar amb aquesta sequera fent traduir Brooklyn, l'última novel·la de l'autor. Com que es tracta d'una novetat, crec que val més no donar gaire detalls de l'argument, però sí que puc dir que el llibre explica la història de l'Eilis, una noia irlandesa que viu a l'Enniscorthy dels anys cinquanta i que de cop i volta es veu abocada a emigrar als Estats Units.

Brooklyn és un llibre que comença amb parsimònia, amb una prosa precisa i plena d'amor pels detalls  que poc a poc va fent que la història prengui densitat  i que desemboca en l'esclat sord però intens de l'última part. A parer meu, el gran mèrit de la novel·la és justament aquesta capacitat de créixer, de fer que el personatge de l'Eilis i les circumstàncies que l'envolten guanyin pes amb el pas de les pàgines fins a un final que arriba a semblar inexorable. La veu narradora -que espero haver sabut recrear fidelment- segueix l'Eilis en tot moment, en reflecteix els pensaments i els dubtes, les sensacions i els sentiments amb una claredat meridiana. Una tercera persona que a estones arriba al grau d'intimitat d'una primera.

I no m'allargo més: esperem que el llibre tingui l'èxit que es mereix i que en el futur anem tenint altres obres de Tóibín traduïdes al català!

Per cert, l'autor serà a Barcelona els dies 27 i 28 de setembre per promocionar el llibre. I m'acabo d'adonar que l'editorial ha penjat les primeres pàgines del llibre al seu web: cliqueu aquí!

***

Rectifico: M'havia passat per alt que el llibre Homenatge a Barcelona sí que havia aparegut en català, el 2003, en traducció de Víctor Aldea per a l'editorial Columna. Em sap greu. Amb tot, això no canvia el fet que fins ara només s'havia traduït el Tóibín de tema català. Aquí hi trobareu unes quantes declaracions de l'autor arran de la publicació de l'Homenatge.

Títol: Brooklyn
Autor: Colm Tóibín
Editorial: Amsterdam llibres
Traducció: Ferran Ràfols Gesa

6 comentaris:

  1. Hola, Ferran!

    Llegiré la teva versió abans de l'entrevista de dimarts que ve amb el senyor Tóibín...

    Tinc ganes de trobar 'Scoop', d'Evelyn Waugh, ben aviat.

    Fins ara,

    Jordi

    ResponElimina
  2. Hola, Jordi!

    L''Scoop' al final es dirà 'Últimes notícies!' i està a punt de sortir del forn. Suposo que gairebé coincidirà amb el 'Roscoe, negocis d'amor i guerra', de William Kennedy, i després les següents novetats ja trigaran una mica més.

    Suposo que ja llegiré la teva opinió del Brooklyn...

    A reveure!

    ResponElimina
  3. Ferran

    Enhorabona per la traducció que sí que aconsegueix dotar de veu l'Eilis, precisament una veu que és un dels encerts d'aquesta novel·la.

    ResponElimina
  4. Gràcies, és una alegria rebre impressions d'algú que ha llegit la novel·la! Un dels motius principals per començar el blog va ser la possibilitat que de tant en tant hi passi algun lector "real" (és a dir, ni familiar ni amic ni treballador de l'editorial). A vegades és un pèl frustrant treballar en un llibre i veure que un cop surt del teu ordinador i arriba al carrer sembla que desaparegui sense cap més rastre (fora de les quatre crítiques de torn, que gairebé mai no esmenten el traductor) que un número en l'extracte de vendes de l'any següent.

    Per cert, rellegint el post m'he adonat que quan parlo de la veu no dic el que tenia al cap mentre traduïa: que és una veu que ens parla a cau d'orella, que gairebé ens acotxa...

    ResponElimina
  5. Ferran sóc llibretera de professió, però traductora de formació i valoro molt les traduccions ben fetes. He de reconèixer que em feia por perquè a Amsterdam m'he trobat coses molt desagradables... Aquest m'ha retornat la confiança.

    ResponElimina
  6. Gràcies, sabent que ets traductora el teu comentari encara em fa més il·lusió!

    ResponElimina