divendres, 22 d’abril del 2011

El cas únic de Sam Finkler, de Howard Jacobson


En Julian Treslove és un home en espera d'una tragèdia: s'imagina perills a tot arreu, cotxes que surten de la calçada i l'atropellen, arbres que li cauen al damunt. Quan coneix una dona, veu immediatament el final: viuran un amor breu i intens i, inevitablement, ella morirà als seus braços, amb llàgrimes als ulls i frases d'òperes italianes als llavis. És també un home inconsistent: es va treure un títol universitari estudiant assignatures sense cap coherència, té dos fills de dues dones diferents sense haver-hi establert mai una relació estable, va treballar uns anys en un programa cultural de la BBC que ningú escoltava i després ha tingut un reguitzell de feines que han desembocat en la darrera, la que més li escau: fa de doble de famosos; el conviden a festes i es fa passar per qui no és. En Treslove no s'assembla gaire a cap famós, però s'assembla a tots en general i es guapo d'una manera difícil de descriure; s'assembla a la gent guapa.

Evidentment, en Julian Treslove té un revers, en Sam Finkler. En Finkler té tres fills, una dona meravellosa de qui acaba de quedar vidu i és un filòsof que s'ha fet famós per les seves col·laboracions televisives i els seus llibres de divulgació (L'existencialista a la cuina). En Finkler condueix un gran cotxe i té un xòfer per a les nits que està massa borratxo per tornar a casa. És, en definitiva, un triomfador, i, a més a més, és... jueu. No cal dir que en Treslove enveja en Finkler; li enveja l'èxit professional, la dona (i la tragèdia d'haver quedat vidu) i la pàtina que li dóna el fet de pertànyer a una tradició cultural tan antiga i prestigiosa. Els dos amics (si és aquesta la paraula) es van conèixer a l'escola i no han perdut mai el contacte, ni entre ells ni amb en Libor, un antic professor seu que també acaba de quedar vidu i que és la viva imatge de l'encant dels antics jueus centreeuropeus.

Fins que una nit, sortint d'una vetllada amb els seus amics, en Treslove és víctima d'un atac amb suposades motivacions antisemites que li canviarà la vida. I si, al capdavall, ell fos tan jueu com els altres dos? I si...?

*

El cas únic de Sam Finkler és un llibre que treballa en dos nivells. D'una banda és una novel·la d'humor, d'un humor finíssim que no neix de l'absurd de les situacions sinó directament de l'habilitat de l'autor, Howard Jacobson, en triar l'adjectiu, l'angle amb què ha de descriure personatges i actituds. Jacobson (que no havia estat mai traduït al català) és un estilista consumat, de frase clàssica i elegant, amb un gust molt marcat pel jocs de paraules. És, a més a més, capaç de crear personatges entranyables i ridículs a la vegada, i n'hi ha com a mínim dos (en Treslove i en Libor) que resulten inoblidables. Però el llibre té un substrat seriós que es fa més i més evident a mesura que avança: és una reflexió exhaustiva sobre el que significa ser jueu, un catàleg d'actituds possibles envers la qüestió jueva, des del gentil fascinat per la cultura hebrea fins al jueu a qui els crims d'Israel fan avergonyir de la seva condició, passant pel jueu que considera que aquest avergonyiment és especialment jueu. És un llibre escrit des de dins, amb afecte i distància crítica, i tracta un món petit i desconegut, la comunitat jueva d'Anglaterra, que l'autor considera que, justament pel fet de ser tan escassa, no té res a veure amb l'americana ni amb l'excepcional literatura que ha generat. 

Traduir aquest llibre va suposar alhora un repte i un plaer, justament per les dues característiques que he esmentat més amunt: l'abundància de jocs de paraules i l'elegància de l'estil. No hi ha res més complicat que mirar de trobar jocs verbals equivalents que funcionin en diverses situacions ni res més agradable que traduir un autor que escriu excel·lentment, que utilitza la llengua amb una precisió que sembla que t'assenyali sempre el camí que has de seguir en la teva pròpia llengua.

I no em puc estar de dir-ho: per a un obsés de l'edició en català com jo, quin plaer veure el meu nom associat a la mítica col·lecció A tot vent, als indispensables lloms taronges de Proa!

Títol: El cas únic de Sam Finkler
Autor: Howard Jacobson
Traductor: Ferran Ràfols Gesa
Editorial: Proa
Data de publicació: Març de 2011




6 comentaris:

  1. Ep, doncs fa molt bona pinta, el que dius d'aquest llibre. Al principi m'ha sonat una mica a Woody Allen, però em sembla que no va per aquí, oi?

    ResponElimina
  2. Home, humor i judaisme sempre remeten a Woody Allen, però el llibre no va per aquí. En primer lloc, perquè l'humor de Jacobson no depen tant de l'enginy verbal com de la ironia amb que es contempla els personatges. I després perquè, a diferència de Woody Allen, que no converteix el fet de ser jueu en el centre de les seves pel·lícules, El cas únic de Sam Finkler sí que és una reflexió sobre la condició jueva. Hi surt tot: sionistes i no sionistes, gent que equipara l'Holocaust amb la situació a Palestina, els que creuen que hi tornar a haver un auge de l'antisemitisme, els que creuen que exageren...

    ResponElimina
  3. Acabo de llegir de la novel·la i et vull donar les gràcies, ja sé que la major part del mèrit és de l'autor, però la teva traducció també hi té molt a veure, segur. Ara em queda aconseguir un exemplar original, tinc curiositat per descobrir els jocs de paraules originals
    T'animaràs amb The act of love? o qualsevol de les altres

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu, Núria, sempre és un plaer trobar lectors reals i no només potencials, especialment en aquest cas, perquè diria que llibre no ha rebut massa atenció per part dels mitjans i és fàcil que passi desapercebut. Com podràs comprovar, els jocs de paraules de l'original inevitablement funcionen una mica millor que els meus. Què hi farem, és el destí dels traductors....

    Encara no he llegit The Act of Love, miraré de fer-ho properament. Jacobson també té alguna novel·la de campus que potser valdria la pena recuperar, el mateix David Lodge l'esmenta com un referent. De tota manera, tot plegat dependrà més de l'acollida que tingui aquest primer Jacobson català i de l'atreviment dels editors que no pas de si jo m'hi animo o no (que sí que m'hi animo, ja hi pots pujar de peus).

    ResponElimina
  5. Sense voler fer-me pesada, però és que no ho entenc....
    La traducció del títol és cosa del traductor o dels editors?
    Dic perquè abans de saber la resposta, l'original, i simple, The Finkler question és converteix en El cas únic de Sam Finkler, afegint el Sam sembla que el més important sigui en Sam quan, per mi, el que importa de veres és el que, al llibre, representa la paraula finkler, jueu.
    Tot això per dir que jo l'hagués traduït : La qüestió jueva/ El cas jueu/ El problema jueu.
    He vist que en castellà han fet el mateix.

    ResponElimina
  6. Núria: quan vaig lliurar la traducció, el títol era "La qüestió finkler". Però a) als editors els va semblar que que la paraula qüestió no era prou comercial i b) van saber que el castellà també tirava per una altra banda. En el món del llibre en català hi ha una mena de mantra que diu que si el títol no coincideix o no s'assembla molt al castellà la gent es despista, les ressenyes no parlen de la versió catalana i les vendes baixen encara més.

    Sé que molta gent creu que el traductors ens ho passem bé canviant títols perquè sí i que sovint se'n fa broma, però la veritat és que els traductors traduïm els títols tal com són, i que després hi intervenen els editors i les seves consideracions comercials. Això, per sort, no passa amb la resta del text, és a dir, que al final tot el llibre és el que tu vas enviar (amb les correccions de rigor) excepte el títol. En aquest cas vaig insistir molt, però l'editorial va preferir el títol amb què el llibre ha sortit al carrer.

    ResponElimina